Joan Roma: PAGAR O NO PAGAR PELS RESCATS? - art. Diari de Terrassa PAGAR O NO PAGAR PELS RESCATS ? El passat dia 15 d’agost a primera hora de la tarda, vaig col•laborar en un rescat, motivat per la immensa imprudència, per no dir estupidesa, d’un adult que va voler saltar des de dalt d’unes roques, a un gorg de la Riera Margançol, en el terme municipal de Borredà. Aquest és un salt de prop de 20 metres, d’una total imprudència, fins i tot per a persones físicament preparades. El xoc contra l’aigua fou brutal, amb conseqüències greus, que haguessin pogut ser mortals. Activat el 112, varen aparèixer dos helicòpters, un pertanyent al cos de bombers, i l’altre a l’equip mèdic. Amb rapidesa i una gran professionalitat varen aterrar en uns camps propers on tinc l’habitatge, de manera que vaig córrer per oferir els meus serveis, a l’igual que va fer l’alcalde i membres de l’ADF local. Iniciats i portats a terme els treballs que marca el protocol en casos com aquests, es va atendre l’accidentat en el lloc mateix dels fets, per posteriorment traslladar-lo en llitera a l’helicòpter mèdic, i tot seguit portar-lo al Parc Taulí de Sabadell. Un rescat resolt amb eficàcia i esplèndida coordinació entre les dotacions dels dos helicòpters i el camió de bombers del parc de Berga. L’endemà, vaig saber que el mateix dia 15, hi havia hagut 12 rescats d’emergència, arreu del país. De fet, la comarca del Berguedà, sol estar situada en un dels primers llocs pel que fa rescats de muntanya, degut sobretot a les continues i immenses imprudències a l’entorn del Pedraforca, on molta gent creu que s’hi pot pujar amb una sabata i una espardenya. Al cap de l’any, els rescats es compten a raó de dos o tres cada mes. Si a la muntanya emblemàtica, hi sumem algunes pràctiques en rius i rierols, a l’embassament de La Baells, o en altres indrets molt sovintejats, el resultat és d’un bon nombre de rescats que paguem entre tots. I aquesta és la pregunta que ens hem de fer. S’ha de fer pagar o no per aquests rescats ? Fa anys vàrem tenir aquest debat en el Parlament de Catalunya, i es va concloure que en els casos d’evident imprudència, els rescats s’haurien de cobrar. Els anys han anat passant i que jo recordi crec que només s’ha dut a terme en una quinzena d’ocasions, des de l’octubre de 2009, en que s’aprovaren les taxes corresponents. Els costos establien un import de 41,35 euros per hora de cada bomber activat, així com 53,70 euros per hora, de cada vehicle, i 3.120,10 euros per hora d’helicòpter. A banda hi hauria els costos del servei mèdic d’emergències. En un càlcul ràpid, podríem establir que el rescat del qual parlo, hauria tingut un cost superior als dotze mil euros. Si tenim en compte que el mateix dia, hi hagueren 12 actuacions, podem concloure, ni que sigui pel cap baix, que en un sol dia, es varen esmerçar uns 140.000 euros, en rescats. Potser una mica menys, si el desplegament fou menor, però l’import és immens. I és injust perquè les causes, moltes vegades son per imprudències greus, per improvisacions inacceptables o per manca d’equipament adequat, tant a l’estiu com especialment a l’hivern. Si la gent creu que amb una simple trucada, es resolen sense cost, la manca de preparació , de vestimenta , de planificació, o d’imprudència pura i dura, l’ús i abús del servei d’emergències continuarà fins esdevenir insostenible. Ja no és únicament pel cost, és que quan estan fent un rescat, no en poden fer un altre, que podria estar més justificat o més explicable per causes realment imprevisibles. Les imprudències s’han de pagar, per evitar la seva proliferació, i perquè no és just, les haguem de pagar entre tots.