Joan Roma

NI 3.722 NI 300 NI 100. En dues de les seves edicions ( 24 de juliol i 16 d’agost), aquest diari, ha desplegat grans titulars arran declaracions de membres del govern de la Generalitat, pertanyents a ERC, amb el vicepresident al capdavant, relacionades amb presumptes immatriculacions indegudes de béns, per part de l’església catòlica. Vaig sortir al pas de les informacions donades, amb un article “ni 3.722 ni 300”, per a rebatre les dades aportades i considerar que ERC s’havia deixat entabanar per un propietari disconforme amb una de les immatriculacions fetes. Els meus arguments provenien d’un profund coneixement de les actuacions dutes a terme, en el Bisbat de Vic, i en part del Bisbat de Solsona, en base als antics càrrecs d’alcalde i diputat. I concloïa que ni un cinc per cent podria ser “indegut”, per error, sempre possible, en temes de propietat. Avui vaig més lluny i considero que els possibles errors, no arribaran al centenar. En el primer titular s’informava de l’existència de 3.722 immatriculacions indegudes, fetes entre els anys 1946 i el 2015 en base a una llei que facilitava les immatriculacions, amb una simple signatura del senyor bisbe. En el segon, s’informava que de les 3.722 del total, 951 corresponien a les comarques de la Catalunya Central. En resum, la Generalitat, o una part del govern, considerava que totes les immatriculacions, havien estat “indegudes”. Sorprenent. I més encara, anunciava la creació d’una Oficina de Mediació per a resoldre tots els possibles conflictes, entre els propietaris presumptament agreujats i l’església. Increïble. Perquè dic increïble ? Perquè de la llista donada, en surt la idea de qüestionar totes les immatriculacions fetes, en base a qüestionar el dret de la propietat. Si així ho féssim en tots els casos, ens podríem trobar en que totes les propietats existents, serien “indegudes” si retrocedim cinc-cents o mil anys enrere. Però, tornem al tema i mirem detingudament les xifres. La Generalitat diu que de les 3.722 immatriculacions, 1.855 corresponen a llocs de culte. Altres 1.518 a terrenys, i 349 a edificis civils. He estudiat la totalitat i quedareu sorpresos d’algunes de les conclusions. Es declaren com a immatriculacions indegudes, les Catedrals de : Barcelona, Tarragona, Solsona, Girona, Terrassa. Sinó son de l’església, a qui pertanyen ? Continuem. A la llista d’immatriculacions indegudes també figuren les Basíliques de: La Mercè de Barcelona, la de Santa Maria del Mar, i la de Santa Maria del Pi, totes elles a Barcelona. Igualment indegudes serien les immatriculacions dels Palaus Episcopals de : Barcelona, La Seu d’Urgell, Solsona, i la de l’Arquebisbat de Tarragona. El mateix passaria amb el Seminari – Conciliar Pontifici de Tarragona, i l’Arxiu Diocesà de Tarragona, a l’igual que el Santuari de La Gleva, i els Monestirs de Sant Llorenç de Morunys, i el de Sant Pere de Camprodon . Podem continuar amb centenars d’antigues esglésies, ermites, capelles, rectories i cases parroquials, antics cementiris, i finalment amb terrenys rústics i uns pocs d’urbans. Animo a qui es consideri agreujat a mirar tota la llista, i comprovar si hi ha algun bé, que hagi estat indegudament immatriculat. I no per una simple signatura del senyor bisbe, sinó aportant un bon nombre de documents històrics, que justificaven la immatriculació. Diria més, a la vista de la llista, n’hi falten. Almenys pel que conec de les comarques de la Catalunya Central on m’he mogut durant més de quaranta anys, considero que falten algunes immatriculacions. I és que tal com vaig dir en el meu article anterior, el procés és lent i feixuc, precisament per la necessitat de tenir la deguda informació i documentació. Acabo. Si abans considerava que ERC s’havia deixat entabanar, ara considero un despropòsit tot el relacionat amb aquesta qüestió i no entenc com una part d’un govern s’ha ficat en aquest jardí.