Joan Roma: CINEMA VIGATÀ . PATRIMONI A PRESERVAR. La pandèmia està matant persones, però també moltes activitats, i llocs emblemàtics. De tots nosaltres, depèn , salvar-ne uns quants. Un d’ells, son els cinemes Vigatà, del carrer Jacint Verdaguer. Sense cap mena de dubte, un supervivent de l’època daurada del cinema, amb dues sales grans, la de la planta baixa, autèntica relíquia dels millors temps. Sóc cinèfil, i m’encanta veure esplèndides produccions, en un lloc immens, tranquil, i ben situat com és el cas. Vaig aprendre estimar el cinema de la mà del gran poeta Miquel Martí i Pol, quan compaginava feina a la fàbrica de Roda, amb lliçons de cinema, a La Salle – Manlleu. Jo era l’ encarregat d’agafar un taxi a la Plaça Major de Manlleu, per anar-lo a buscar a casa, i després acompanyar-lo de nou. Així , el vaig conèixer i amb ell, vaig entendre la complexitat d’un art com aquest. Des d’aleshores, he anat molt al cinema, i tot sovint, ho feia a Vic. Ara, està tancat, a l’espera de retornar a la normalitat, però tornarà ? Suposo, som molts els qui ens fem la pregunta, amb el temor de que les xifres d’assistents, i la inseguretat respecte el futur, faci pensar la propietat en altres destins. Seria una llàstima deixar perdre un patrimoni com aquest. N’hem perdut ja molt, en altres indrets, i tot el que es pugui fer per mantenir-lo serà benvingut. De fet, les capitals de comarca, han de tenir un doble objectiu. Per una banda donar els millors serveis als seus conciutadans, com toca fer a tots els pobles i ciutats, però alhora, tenen un altre objectiu, i és el de donar serveis a ciutadans de fora, que no troben a casa seva. La capital que ho sap fer, té costos afegits, però alhora, grans beneficis directes i indirectes. De fer-ho bé o malament, en depèn el seu present i futur. Vic, és un bon exemple del que vull dir. Si els governs municipals, però també els supramunicipals, només pensessin en els seus habitants, la ciutat no podria mantenir alguns dels equipaments que té. Tampoc moltes botigues , comerços, mercat, etc, no tindrien els ingressos que tenen, sense l’aportació de molta gent de fora. Tenir equipaments i serveis, com el Museu Episcopal, L’Atlàntida, Cinemes, altres museus, escola de música, hospital, Universitat, etc, porta milers de persones de fora, cap a la ciutat. La vida activa, aporta recursos per mantenir tot el que es posa al seu servei. Alguns amb més èxit que altres, però , uns han de compensar els altres. Tornant al cinema, segur, no és un gran negoci. El tema està en si és sostenible, com per mantenir-lo i preservar-lo de cara el futur. Pels qui estimem el cinema, i apreciem el patrimoni històric, considerem s’ha de fer un esforç per a preservar-lo. I mantenir-lo per tant de temps com sigui possible. La seguretat obliga posar al dia determinats aspectes de l’edifici, renovar els serveis, calefacció, etc. Tot és costós, i tot és de dubtós benefici , de manera que hi hauria d’haver aportacions externes, per a fer-ho més factible. Aquí és on entra el factor de capitalitat. Interessa tenir un equipament com aquest, a pocs metres de la Plaça Major ? S’hi poden fer altres activitats al llarg de l’any com per a justificar l’aportació de diner públic ? Es pot impulsar un increment d’ús, mitjançant convenis amb entitats, escoles, universitat ? Ha de trobar comprensió i col·laboració de la Generalitat, per a fer-ho possible ? Poden intervenir altres estaments, a nivell comarcal , nacional o estatal ? Son temes a tractar i a resoldre. Segur que pels usuaris habituals, tota ajuda serà benvinguda a favor de la continuïtat. El que seria deplorable, seria perdre una peça del patrimoni cultural de la ciutat, amb vocació i servei intern i extern. Cada peça que deixem perdre, ens fa més pobres i més reduïts, en el ventall de les expressions culturals. Esperem no haver-ho de veure.