Thursday, July 23, 2020
UN FALS RELAT - art. Diari de Terrassa
UN FALS RELAT.
Aquests dies, hem vist sortir de la presó, en aplicació dels beneficis
penitenciaris , als polítics presos. Han passat a tenir el tercer grau, una vegada
acomplerta una part important de les penes, a les quals foren condemnats.
Estem, en aquest tema, dintre de la més estricta legalitat.
Alguns col·lectius, han volgut organitzar actes de benvinguda, comprensibles
a nivell personal i familiar, però gens acceptables quan s’han volgut convertir
en actes de reparació de suposades injustícies o en crítiques contra una
suposada manca de democràcia , a nivell d’Espanya.
No és la primera vegada, ni serà la darrere, en que aquests col·lectius
pretenen vendre la imatge d’estar tots sotmesos a una mena de democràcia
controlada, molt poc representativa i encara menys exemplar, per la qual cosa
s’ha actuat fora dels “cànons democràtics”.
Em permeto recordar, i tothom ho pot comprovar, que Espanya figura en el
lloc dinovè ( 19 ) en el Democracy Index , amb la qualificació de “democràcia
plena”. En aquest primer apartat, només hi ha 20 països. En el segon apartat,
figuren els països amb “democràcia imperfecta”. En el tercer “règims híbrids”,
i en el quart “règims autoritaris”.
Es evident que com tota obra humana, el sistema és perfectible, i de fet,
tots hauríem de procurar avançar uns llocs més, per apropar-nos al capdamunt on
hi figuren països com Noruega, Islàndia,Suècia, Nova Zelanda, Finlàndia,
Irlanda...però un dinovè lloc, entre els 167 països supervisats, controlats i
avaluats, no deixa de ser un honor. Vist que darrere nostra hi tenim països
tant rellevants com EUA ( 25), França (
29 ), Bèlgica ( 31 ), aquests figuren com “democràcies imperfectes”.
Dit això, vull exposar alguns fets, dels quals se’n parla molt poc, per no
dir gens. Mireu, he ostentat el càrrec
de Diputat al Parlament de Catalunya, durant quatre legislatures consecutives (
de la III a la VII) , en les quals, entre altres temes s’aprovà el Reglament
del Parlament. El Reglament, és l’eina
bàsica i fonamental de funcionament de la màxima institució catalana, i era
lògic buscar la unanimitat. I així va ser, per votació dels 135 membres del
Parlament.
En aquest Reglament, com és habitual en totes les cambres democràtiques,
s’establia que per modificar-lo, o per acordar grans temes estatutaris,
s’hauria de comptar amb els dos terços de la Cambra. Es a dir, 90
diputats. Es lògic demanar una majoria
reforçada, quan es tracta de fer modificacions rellevants, en les regles de
joc. Aquí, a Alemanya , Suïssa o Austràlia, tots ells països federals.
Doncs, bé, els dies 6 i 7 de setembre de 2017, un conjunt de només 72
diputats, amb l’avinentesa de la presidenta de la Mesa del Parlament, van
trencar les regles establertes en el Reglament i varen imposar, canvis
substancials, en el funcionament del Parlament. Però, més greu encara, amb
aquests 72 diputats, es varen atrevir a imposar la celebració d’un referèndum o
consulta, per l’ 1-O, i per reblar el clau, aprovaren unes suposades Lleis de
Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana, el contingut de
les quals, cas d’haver-les aplicat, ens hagués portat del dinovè lloc, de
l’Index de Democràcia, a més enrere del 100, ja en el grup de “règims
autoritaris”.
Aquests fets, els més greus en la nostra història contemporània, suposaven
el trencament del Reglament del Parlament i la vulneració de l’Estatut
d’Autonomia, i per descomptat, de la Constitució. En qualsevol altre dels
països democràtics, una actuació com aquesta, hagués comportat la dissolució de
la Cambra, el dia 8 , a les 8 del matí. Aquest hagués estat el moment legalment
oportú per aplicar l’article 155 de la Constitució. Ens haguéssim estalviat tot
el que vingué després, molt especialment, els immensos errors del govern
central, el dia 1-O.
Però després, hi hagueren moltes altres decisions, fora del marc legal,
dutes a terme pel govern de la Generalitat, incomprensibles i inacceptables ,
en un estat de dret. En una democràcia es pot discrepar i manifestar la
voluntat de canvis profunds, però mai, trencar amb la legalitat. En una
dictadura, sí, en una democràcia, mai. Alguns, volen vendre un relat de
resistència i valentia, quan en realitat, fou una tupinada contra la legalitat
vigent, la catalana i la espanyola.
# posted by joan roma cunill @ 11:03 PM 
