Tuesday, July 21, 2020
TRÀNSFUGUES. PROBLEMA NO RESOLT - art. El 9 Nou
TRÀNSFUGUES.
PROBLEMA NO RESOLT.
Arran la moció de censura a Roda de Ter, m’han vingut al cap, una desena de
reunions, tingudes en els darrers vint anys, per tal d’aconseguir eliminar o
minimitzar, els danys que els trànsfugues causen a la vida municipal, sigui el
lloc que sigui.
Es evident que treure un alcalde /alcaldessa, per la via d’una moció de
censura, suposa sempre, moviments estranys, tensions crescudes i una clara
desestabilització de la governació d’un municipi.
Per evitar aquests efectes, els partits polítics, han mantingut reunions al
més alt nivell, per a buscar sortides concretes i eficients. No ha estat fàcil,
i com podem veure a dia d’avui, el problema no està resolt. Perquè ?
Doncs, perquè la legislació vigent, no permet anar més lluny del que
suposaria treure la representació adquirida, en el moment de les eleccions. En
un moment donat, alguns partits proposaven poder retirar l’acta de regidor,
però també la de diputat o senador, a aquells càrrecs públics que haguessin
trencat amb el partit, i n’haguessin marxat cap un altre.
Consultes fetes al més alt nivell, varen assumir que el Tribunal
Constitucional no avalaria retirar el càrrec a un electe, per molt que hagi
traït el partit pel qual es va presentar. Un minut després de prendre possessió
del càrrec, l’electe passa a ser “propietari” del càrrec. No se’l pot fer fora,
de cap manera, o no ser que sigui per sentència judicial, cas d’haver comès
algun delicte que comporti inhabilitació. Sinó, només ell / ella mateix pot
renunciar, i ser substituït.
Vista aquesta situació , a cada reunió, es portaven mesures per ser
estudiades i poc a poc, es varen fer alguns progressos, relativament
importants. Un dels més rellevants va ser el no permetre a un regidor/a, signar
més d’una moció de censura per mandat. Tema important, per evitar sobresalts
constants en municipis molt trossejats, en grups municipals.
Una altra mesura, fou que qui marxi d’un grup municipal, no en pugui formar
un altre, mantenint els recursos i avantatges que van associats. Passa a ser un
no adscrit. Una mena de racó pels qui han vulnerat els compromisos assumits a
l’hora de presentar-se a les eleccions.
També s’acordà una altra mesura important que figurà en la llei electoral
de 2015, que era que el vot d’un trànsfuga, valgués la meitat, que el d’un
fidel als compromisos. Aquesta mesura fou invalidada pel Tribunal
Constitucional ,l’any 2017, de manera que no podés figurar de cara a les
darreres eleccions de 2019.
Tantes dificultats per eliminar les conseqüències del transfuguisme, va
portar els partits a signar un pacte antitransfuguisme que no ha tingut els
resultats desitjats. En aquest pacte, els partits es comprometien a no fer
servir els vots de trànsfugues per assolir cap càrrec. De fet, aquesta seria la
mesura més contundent. Si ningú acceptés beneficiar-se dels vots trànsfugues,
aquests quedarien en el seu racó, sense cap incidència en la governació.
Però, som un país d’arrencada de cavall i parada de ruc, molt donats a
grans proclames , però decidits a buscar justificacions per a cada cas concret.
Qui perd l’alcaldia apel·la al pacte antitransfuguisme i qui se’n beneficia, ho
justifica en bé del poble o ciutat, i culpa el partit perdedor de no haver fet
prou per evitar el problema. La realitat, com hem pogut veure, a Osona i podem
veure arreu del país, és que en poc més d’un any que portem de mandat, ja hi ha
hagut prop d’un centenar de canvis, al capdavant dels Consistoris.
Els partits expulsen els trànsfugues,
però aquest fet no resol el problema. També hi ha una repulsa pública i
popular, però no prou rellevant com per fer tirar enrere els promotors de la
moció, pensant que el temps la farà oblidar.
Portem 41 anys de democràcia municipal, i s’ha de reconèixer el fracàs en
la lluita contra el transfuguisme. S’ha reduït el problema, però no s’ha
eliminat. Haurem d’esperar un cert temps, per veure nous canvis que permetin
una major estabilitat en els governs municipals i evitin el transfuguisme.
Però, també, altres que fomentin la governabilitat , mitjançant el reforç de
les candidatures guanyadores. La inestabilitat és contrària al bon govern, i al
cap i a la fi, un ajuntament és una empresa de serveis als ciutadans que ha de
poder funcionar de la manera més eficient i ràpida possible. En tornarem a
parlar.