Friday, July 31, 2020

 

NI 3.722 NI 300 - art. Regió 7

NI 3.722 NI 300. En l’edició de Regió 7, del divendres passat dia 24, a la portada, figurava el següent titular “ La Generalitat mediarà entre Església i particulars per aclarir 3.722 propietats”, i ja dintre, a les pàgines del Bages, trobàvem un titular, encara més impactant “ El Govern xifra en 3.722 les finques que l’Església hauria inscrit indegudament”. Per tancar els grans titulars, un altre no menys espectacular com que el Govern, pensa crear una oficina de mediació, suposadament, per a resoldre els conflictes , entre els imaginaris autèntics propietaris i l’Església. Simplement increïble. Que ERC s’hagi deixat entabanar , no m’estranya, perquè és un partit poc donat a estudiar detingudament els temes, abans de tractar-los, i obrar en conseqüència. En tenim múltiples exemples en el present, i molts més en el passat, però que un tema especialment delicat com aquest, es tracti amb una lleugeresa i una manca total de fonamentació i documentació, és sorprenent. I més sorprenent és que un tema de partit, passi a l’Executiu, en un moment com l’actual en que ja tothom pensa en mode eleccions. Precisament la proximitat electoral, hauria d’exigir major prudència i contrast , en informacions donades per persones “interessades” en el tema, a nivell personal o col•lectiu. Durant prop de trenta anys, he tingut relació directa en el tema, per raó de càrrecs polítics ( alcalde i diputat), de manera que conec molt bé com s’han fet les immatriculacions en el Bisbat de Vic. Podria parlar també, en part del de Solsona, però em centraré en el de Vic, un Bisbat realment molt extens i important. Conec molt bé, els professionals contractats pel Bisbat, i en especial, al principal, al qual se li va encarregar elaborar l’inventari dels bens eclesiàstics, en el conjunt de les parròquies del Bisbat. Una feina, enorme, extensa i intensa, que al cap de trenta anys , encara no ha culminat. Precisament pel que té de feina exhaustiva per a informar i documentar cadascun dels bens a inventariar, i si cal, immatricular. D’entrada dir, que no és cert que entre 1946 i 2015, els bisbats podessin immatricular qualsevol bé, amb la simple signatura del senyor bisbe. En absolut. Cada immatriculació venia recolzada per tot un expedient. Cada bé, té la seva carpeta, amb els antecedents històrics, la documentació existent, parroquial, municipal, fotos aèries, cadastre, plànols, croquis, documents privats o públics. Algunes propietats portaven mesos i en alguns casos anys, a poder- les tancar, per mor a ser exhaustius. I si repassem el llistat dels 3.722 bens immatriculats, veurem com de clares son les propietats. Se’n pot trobar potser alguna de discutible, però estic convençut que no arribaran ni a un 1 % del total, a no ser que algú posi en qüestió el dret de propietat, des dels temps dels Reis Catòlics. He pogut veure el treball, he pogut mirar fitxes, vaig comprar “els horts del rector”, per destinar-los a zona esportiva. Vaig mirar esglésies i capelles, i una finca destinada a la casa sacerdotal de Vic, donada per la darrera propietària, com era molt habitual, per part de famílies benestants, o no tant, o per rectors que morien sense família i deixaven els bens familiars a la parròquia o al Bisbat. I fins i tot, es preserva la distinció de si una propietat és de la parròquia, de la casa sacerdotal, o directament del bisbat. No entenc com ERC , i encara menys, membres del Consell Executiu, no varen demanar dia i hora al Vicari general, o directament al senyor Bisbe, per informar-se abans de fer afirmacions que suposen un desconeixement total de la realitat. Francament, veure actuacions, tant desafortunades i poc serioses com aquesta, posa en qüestió en quines mans està el nostre govern. Sincerament, és hora de canvis radicals.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?