Friday, July 24, 2020
MANTENIR LA FICCIÓ - art. Regió 7
MANTENIR LA
FICCIÓ.
Sé , per experiència pròpia que viure fora del país, et va allunyant de la
realitat, per molt que tinguis relació amb gent d’aquí, llegeixis, miris ,
escoltis...al final, vas creant un univers entre els desitjos i la realitat. Es
el que els està passant a tots els fugitius de la Justícia, visquin a Bèlgica o
a Suïssa.
Aquest allunyament de la realitat quotidiana, fa que muntin espectacles,
esdeveniments i propostes que poc tenen a veure amb el dia a dia que vivim, ara
i aquí. Ho dic per les iniciatives endegades per l’ex president Puigdemont, més
pròpies d’un il·luminat que no pas d’un polític en actiu. El desarrelament és evident, i topa amb la
dura realitat.
Ara i aquí, estem en mig d’una de les pitjors crisis com mai hem hagut de
gestionar , perquè es mantenen les incerteses sanitàries, i es fan presents les
realitats econòmic – financeres. El conjunt , és brutalment negatiu, i obliga a
unes dosis de realisme com mai haguéssim imaginat. Pretendre sortir-ne amb
enfrontaments amb la legalitat, o buscant formules imaginatives que no tenen
cap recorregut, suposa topar contra un mur de formigó, impossible de
traspassar.
Sorprenen per fora de lloc, crides a la unilateralitat , a tornar al passat
recent, o a crear nous partits, amb plantejaments irrealitzables. Els promotors
d’aquests invents, creuen poder comptar amb multituds de simpatitzants,
delerosos de tornar a provar el que ha estat un fracàs contundent. No sé si al final faran realitat un nou
partit, un moviment de masses, o una sopa de sigles, però el resultat els
desvetllarà dels seus somnis.
I per mantenir la ficció de que tothom està pendent d’ells, i els seus
invents, res millor que posar objectius. Ara , l’objectiu és aconseguir ,
sumant els resultats de tots els partits, moviments o plataformes independentistes,
arribar al 50% dels vots, més un. Creuen que amb un resultat com aquest, totes
les portes se’ls obririen cap a la independència somiada.
Aquesta recerca constant d’objectius, quan uns fallen, em recorda objectius
semblants d’altres col·lectius, en aquest cas religiosos , anunciant la fi del
món, la vinguda d’un messies o esdeveniment semblant. Arribat el moment, i
comprovat l’engany, se’n busca un altre per continuar batallant. Així estem
aquí, amb el tema unilateralitat, dret a decidir, independència exprés, o ser
els únics i genuïns representants del poble català.
Aviat farà tres anys, del pitjor moment de la nostra història
contemporània, consistent en vulnerar el reglament del Parlament de Catalunya i
el nostre Estatut. Es va dur a terme els dies 6 i 7 de setembre de 2017. En
aquell moment, foren molts els qui varen anunciar la independència en un
termini màxim de divuit mesos. Tres anys després, no veiem per enlloc, aquella
promesa ni aquella visió, però tanmateix, alguns volen tornar enrere i refer el
camí perdut.
S’ha de veure quins seguidors es deixen tornar enganyar, però el temps, i
la realitat, han anat fent el seu camí, i no veig cap moviment , mínimament
important, com per imaginar un retorn al passat. Alguns oportunistes del passat,
pretenen continuar vivint d’aquesta ficció, però els temps reclamen atenció a
qüestions més importants i urgents. Si una cosa cal en
aquest moment és elegir els millors, per a poder gestionar els temps futurs que
seran enormement complicats. No és hora de ficció, sinó de dura realitat. I la
realitat exigeix unes grans dosis de realisme per administrar la doble crisis,
fent els possibles per no perdre un mínim de qualitat de vida, guanyada durant
decennis d’esforç. En les imminents eleccions haurem de triar entre ficció i
realitat. La ficció ja hem vist com ha acabat. Anem doncs, per la realitat.