Monday, July 20, 2020
JO DESOBEEIXO, TU DESOBEEIXES,...art- Nació Digital Solsona
JO DESOBEEIXO, TU
DESOBEEIXES ....
Ell desobeeix, i així, fins a acabar la
conjugació, i arribar a la conclusió que tots desobeïm a qui i a que ens doni
la gana. Hem fet el cim dels despropòsits, en un país que havia conegut i li
havien reconegut el famós seny català. Hem dit adéu al seny, i ens hem instal·lat
en la rauxa i el despropòsit. Anem per bon camí ?
Quan es té un president absolutament
insòlit, incapaç de coordinar ni dirigir
res, és lògic arribar al punt de desconcert total en que viu el país, i per
descomptat la seva administració. Si, a més, aquest president, dia sí, dia
també, fa crides a la desobediència , de les resolucions judicials, de les
lleis vigents, és impensable que els ciutadans, obeeixin el que el seu govern
acorda. Lògic.
Així estem, en ple rebrot de la pandèmia a
casa nostra, amb un desgavell increïble a tots els nivells. Descoordinació
dintre el propi Departament de Salut, descoordinació entre aquest i el de
Presidència, i batalles internes i externes a tots els nivells, ens avoquen cap
un escenari de greus conseqüències.
Les despeses immenses , motivades per la
lluita contra la pandèmia, ajuntades amb una disminució brutal de l’activitat,
comporten ingressos mínims i previsions nefastes de cara el futur immediat. Si
a aquest escenari hi sumem, el deute vigent, arribem a una ràpida conclusió de
fallida dels comptes de la Generalitat, de forma imminent.
La situació seria greu, si no fos, per la
incapacitat total de fer-hi front amb un mínim de rapidesa i eficàcia. No tenim
govern, pròpiament dit. Tenim uns consellers i conselleres, batallant per
situar-se en el millor lloc possible, de cara a les properes eleccions al
Parlament. I uns partits de govern que batallen per guanyar un a l’altre, i
deixar per a després l’acció de governar.
A tot plegat s’hi afegeix la dependència
de l’actual president, d’un il·luminat , instal·lat a Waterloo que en l’únic
que pensa és en muntar algun nou artilugi que li permeti rebolcar ERC en
benefici propi. El país és el de menys, el que importa és mantenir les
prebendes d’estar a primera fila del govern.
Tot indica, eleccions per a principis del
mes d’octubre, per evitar que la inhabilitació de Torra, comporti siguin els tribunals els que
directament marquin el calendari. Portem doncs, deu anys de precarietat
política i improvisació constant, afegida ara,a la incapacitat per fer front a
uns rebrots que s’esperaven per setembre o octubre i que tenim ja al damunt,
amb el greu perill de convertir-los en generalitzats.
Davant aquest panorama, és urgent,
convocar eleccions, apartar tots aquests insensats del govern, i posar-los a l’
oposició. Toca elegir nous representants, en persones i partits de sensatesa
provada. El país no resistirà per més temps, la situació caòtica actual. Anem a
eleccions i triem bé. Ens hi juguem la vida nostra i la de les generacions
futures. No pot demanar obediència ni respecte a les lleis, qui s’ha erigit en
impulsor de la desobediència i vulneració de la legalitat. Recuperem el seny,
foragitem la rauxa.