Sunday, July 12, 2020
DOBLE DISCRIMINACIÓ TERRITORIAL - art. El 9 NOu
DOBLE
DISCRIMINACIÓ TERRITORIAL.
Darrerament, heu pogut llegir, en aquestes mateixes pàgines, alguns temes
relacionats amb el món rural. Temes com les greus dificultats per a la millora
i manteniment dels camins rurals, la problemàtica del subministrament d’aigua,
o la carència de serveis, lligats a les noves tecnologies.
Avui, em referiré a la doble discriminació que pateixen els municipis
rurals, en funció de les línies provincials. Segur, que és un tema només
conegut pels alcaldes i regidors, i molt desconegut per la resta de ciutadans.
Estrany país el nostre, en que critica l’existència de les províncies, però
en canvi fonamenta la major part de l’acció de govern....en les províncies.
Paradoxes de la vida, molt propis dels nostres governants. Tant Junts x cat com
ERC, rebutgen de totes totes l’existència de les províncies, però res han fet,
per suprimir les diferències que provoquen. M’explico.
Les eleccions al Congrés i al Senat, tenen per base les províncies. Bé,
aquí es pot dir que depenem de Madrid, i no es poden canviar. Però, és que les
eleccions al Parlament de Catalunya, tenen per base....les províncies. I les
Diputacions son provincials, i tenim carreteres provincials, i serveis
provincials, i organismes provincials....
Però bé, vull parlar del que pot significar per un municipi, estar en una
província o una altra, i el cas d’Osona i el Ripollès, va perfecte per
exemplificar-ho. Ras i curt, puc assegurar que qualsevol municipi de la comarca
d’Osona, obtindrà més del triple d’ajuts, per ser de la província de Barcelona
que un de similar, de la comarca del Ripollès, per ser de la província de
Girona. Es just ? Es lògic ? Es sostenible ? Ens podem fer moltes preguntes,
però la realitat, és aquesta. Perquè ?
Doncs, perquè les comarques de la província de Barcelona, disposen dels
ajuts de la Diputació
de Barcelona, molt superiors als de la Diputació de Girona. Agafo un exemple de fa pocs
dies. La Diputació
de Barcelona, dintre d’un Pla de Xoc, per lluitar contra les conseqüències del
COVID 19, va posar en marxa diversos àmbits d’ajuts, un dels quals de 10
milions, destinats al món rural, per a millora i manteniment de camins. Un dels
grans maldecaps.
Pensant en el món rural, va decidir deixar fora les ciutats, de manera que
de 311 municipis de la província, es va repartir entre 264, i de manera
inversament proporcional a la població. Per entendre’ns com més petit el
municipi, i més gran en territori, més diners rebia. Sant Jaume de Frontanyà
amb només 30 habitants i 58 quilòmetres de camins rurals ha rebut 65.485,08
euros ( pràcticament la meitat del pressupost ordinari). El mateix s’ha fet,
lògicament, en el cas dels municipis d’Osona.
D’aquí a poc temps, s’aprovaran altres ajuts, amb una distribució
territorial, igualment favorable als municipis del món rural, en una política
clara de redistribució i reequilibri territorial.
Però, què passa, al Ripollès ? i amb ella , a d’altres 29 comarques de
Catalunya ( les que son de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona) ?
Doncs, que no tenen, ni de lluny, aquests recursos, produint-se una
discriminació brutal que ja fa 40 anys que dura, de manera que si comparéssim
el total d’ajuts rebuts per un municipi de Barcelona – província amb un de
similar d’una altra província, pot haver-hi més d’un milió o milió i mig
d’euros de diferència. Brutal, no ? Doncs, sí.
Per reblar el clau, la
Generalitat , amb la seva mala gestió, ha arribat a un immens
deute que no li permet finançar el PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de
Catalunya). Un pla d’ajuts, destinat als municipis de tot el país, que
permetia, rebre finançament per a obres d’infraestructures, equipaments i
serveis. Fa sis anys que es va suspendre per no tenir diner disponible. Aleshores,
doble discriminació de tots els municipis , fora de la província de Barcelona,
concretament 636. Tots aquests, han de mal viure amb molts menys recursos que
els altres, malgrat estar en el mateix país. Curiós país el nostre, en que el
govern de la Generalitat
manté un sistema clarament discriminatori, sense fer res per compensar els
desequilibris. Molts sermons i declaracions, però els dos partits que governen
el país, son els que son, i si tenen diner per segons quins temes, n’haurien de
tenir per a recuperar el PUOSC i facilitar recursos als ajuntaments, sobretot
als més petits, com per poder fer front a les necessitats dels seus ciutadans.
Aquesta és la situació, aquesta és la realitat.
# posted by joan roma cunill @ 2:16 PM 
