Monday, July 06, 2020
CATALANS A MADRID - art. Regió 7
CATALANS A
MADRID.
Pertoca a cada partit, elegir bé els seus representants, a les màximes
institucions de l’Estat, perquè d’ells i elles, depèn l’èxit o el fracàs de les
aspiracions, del conjunt del territori català. Estem en l’Estat de les
autonomies, molt proper a la realitat d’un Estat federal, encara que alguns ho
vulguin negar. Si mirem, estatuts, finançament i competències, hi ha eines
suficients com per administrar i gestionar la major part d’infraestructures,
equipaments i serveis. Prat de la Riba, amb aquestes eines, hagués fet
meravelles ¡¡¡
Ens ha de preocupar a tots, la progressiva devaluació dels nostres
representants, a les institucions estatals. Si comparem les presències, en les
primeres legislatures, respecte les d’ara, la distància és enorme. Enorme i
preocupant, pel que té de feblesa, i en alguns moments, de ridiculesa, un
adjectiu que mai s’hauria de donar en política. Almenys en política seriosa.
Recordem alguns dels noms dels primers temps, en les persones de Narcís
Serra, ministre de defensa i vicepresident del govern, autèntic renovador de
l’exèrcit i impulsor d’una presència forta en el Madrid polític. I amb ell,
Ernest Lluch, ministre de Sanitat, impulsor de la universalitat de la salut
pública. O Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució, a més de ministre
de cultura. Continuem per Joan Clos, alcalde de Barcelona, sí, però després
ministre d’indústria, com ho havia estat Joan Majó , o la doble presència de
Josep Borrell, en els primers governs socialistes, i més recentment. Afegim-hi
Carme Chacón, al front del ministeri de defensa, i ara mateix, Meritxell Batet,
abans ministre, i ara presidenta del Congrés de Diputats, el tercer càrrec
institucional a nivell estatal. Per acabar, pel cantó socialista, la presència
de Salvador Illa, en un ministeri de sanitat, empetitit pel traspàs de
competències a les autonomies que ha estat capaç d’afrontar amb rigor i
capacitat, la pitjor pandèmia en molts decennis.
Si la nòmina ha estat i és nombrosa per la banda socialista, per raó de
participar en els governs centrals, no limitem aquesta presència a aquest
partit, i mirem per la banda de la dreta. Hem tingut representants en els governs
del PP, a personalitats com Josep Piqué, en el ministeri d’exteriors, o Anna
Birulés, Eduard Punset, i Federico Mayor Zaragoza en altres ministeris, així
com ben recentment a Dolors Montserrat. Poso noms del màxim nivell, però a tots
aquests caldria sumar-hi el de càrrecs inferiors, però molt rellevants com
Secretaris d’Estat, o Directors Generals.
I a nivell de partits, a l’oposició, queda lluny la presència d’un dels
pares de la Constitució, com Miquel Roca Junyent, o personalitats com Duran
Lleida, Sánchez Llibre, així com Joan Tardà, per la banda d’ERC. O ara mateix,
Pepe Álvarez, en tant que secretari general de la UGT. D’aquells noms ,
d’aquelles presències, hem passat a representants de tercer nivell, incapaços
d’esdevenir rellevants, perquè ni tenen la preparació ni l’astúcia per saber
gestionar la força que ostenten. Es deixen emportar per batalletes infantils,
en comptes de participar de ple i de valent, a fer valer els seus vots , a
canvi de contrapartides importants per a Catalunya.
Tant ERC com Junts x Cat, i abans CiU , han deixat escapar moments
històrics, per a obtenir cessions rellevants, al mateix temps que col·laboraven
a la governació general. Una mostra crua d’incapacitat política, han estat els
seus posicionaments en les votacions a l’entorn de la pandèmia. En aquest tema
i en molts altres, hem pogut veure com han estat de valuosos i fructífers, els
6 vots del PNB, en comparació amb els 8 de Junts x Cat, o els 13 d’ERC. Es
evident la devaluació de la representació catalana a Madrid. S’ha passat de
primera a tercera.
# posted by joan roma cunill @ 1:59 AM 
