Thursday, July 09, 2020
CAP A LA IRRELLEVÀNCIA - art. Diari de Terrassa
CAP A LA IRRELLEVÀNCIA.
S’ha de governar, mirant endavant, però amb alguna ullada cap enrere, de
tant en tant, per comprovar si s’avança o es retrocedeix. He conegut equips de
govern que treballaven molt, però avançaven poc, i a l’inrevés, alguns amb no gaire
esforç, eren capaços de fer grans progressos.
En el cas català, els deu darrers anys, han estat molt poc profitosos.
Absorbits en obtenir la independència, hem perdut la governació. Tot el que ha
estat gestió i administració ha passat a un segon pla, i els esforços s’han
perdut en baralles internes i cops d’efecte externs. Efectivitat molt baixa, i
progrés mínim.
De fet, el dia que algú, amb el cap fred i els números clars, es dediqui a
fer una valoració d’on estava Catalunya, deu o quinze anys enrere, i on es
troba avui dia, demostrarà el greu retrocés tingut, i les grans oportunitats
perdudes. Ras i curt, anem cap a la irrellevància.
Resumint, hem passat de ser el territori més avançat , més europeista, més
obert i més envejat, en els anys 80,
a un territori, altament conflictiu, enrevessat,
endeutat, ensimismat i poc efectiu, 40 anys més tard.
D’ostentar una doble capitalitat econòmica i cultural, amb Madrid, hem
perdut una i altra. De tenir un lloc privilegiat en el concert europeu, capaç
de parlar dels quatre motors de la
UE , amb altres regions punteres, hem passat a la
irrellevància total. No apareixem en cap lloc destacat, en cap dels àmbits
territorials ni sectorials.
Perdem posicions, a nivell econòmic, financer i industrial. La sortida de
Nissan, empitjora la situació, però no és més que un graó més, de l’escala de
descens com a potència industrial. Vindran altres tancaments i altres fugides,
perquè la inestabilitat i el conflicte, son el pitjor escenari per als
inversors.
El diner és poruc, covard, i ningú es planteja invertir en indrets on la
batalla guanya a la tranquil·litat. Si mirem al nostre entorn, veurem
competidors que aprofiten la davallada catalana, per a fer grans progressos. La
Comunitat Valenciana, és el millor exemple, però també ho podem veure a les
Illes, i a Aragó.
I per descomptat, Madrid. Les capitals dels estats, sempre xuclen inversions i aterratges
d’activitats, però precisament el conflicte català, ho ha facilitat i impulsat,
de manera que empreses que s’haguessin instal·lat a Catalunya, han decidit
fer-ho allà. Lògic.
I també hem vist com grans empreses de capital català, poc a poc, han
passat a ser controlades, parcial o totalment per capital estranger. Tot plegat
fa, que el pes de Catalunya, en el conjunt d’Espanya, hagi baixat, i lògicament
també, el prestigi , a nivell europeu.
Podem continuar per aquest camí ? Evidentment que sí. Ara bé, ens interessa
? En absolut. Almenys pels qui volem una Catalunya forta, a nivell d’Espanya i
de la UE ,
considerem arribat el moment de dir prou a tanta mediocritat, i exigir un canvi
radical per atrapar el temps perdut i tirar per altres camins. Es el que s’ha
de proposar en les properes eleccions al Parlament. Deixar enrere aquesta
llarga etapa, i retornar al bon govern. Hem perdut molt, però més podem perdre
si continuem de manera semblant, en el futur immediat.
Els partits de govern volen fer oblidar els milers d’empreses fugides cap
altres territoris, fent creure que varen ser simples decisions preses
precipitadament, i que algun dia ja tornaran. De moment, ben poques ho han fet,
i uns quants milers, es queden on son, oimés quan veuen que per aquí, alguns no
han pres nota dels motius pels quals varen marxar. Tampoc es vol pensar en les
que hem perdut. Mai ho sabrem del cert, però l’Agència Europea del Medicament,
es va perdre, i com ella segur que altres, potser no tant importants, però de
mica en mica s’omple la pica, i poc a poc, anem buidant el got. Venen temps
molt complicats, molt. Més que mai convé seguretat i seriositat en l’acció de
govern, de manera que les activitats i inversions vegin un camí planer per fer
vida. Si algú creu que pot tornar a temps passats, viu en un altre món. No hi
ha cap possibilitat de trencar la legalitat i emprendre el camí cap un
pedregar. Som una gran majoria els que no ho volem.
# posted by joan roma cunill @ 11:02 PM 
