Tuesday, July 07, 2020
AQUÍ,NO. ALLÀ, TAMPOC - art. Nació Digital Solsona
AQUÍ, NO. ALLÀ,
TAMPOC.
El dijous passat, el Consell d’Alcaldes del Solsonès, es va mostrar
contrari a la possibilitat d’instal·lar un parc eòlic a la Serra de Pinós.
Prèviament, el representant de l’Ajuntament de Pinós, havia exposat la proposta
presentada per l’empresa Eòlica Alta Anoia, mostrant un clar escepticisme
respecte de la voluntat real de dur a terme aquest projecte. Pel que va
explicar, l’empresa Endesa, ja havia fet un intent semblant l’any 2006. La
proposta consisteix en 11 generadors, de 150 metres d’alçada, cadascun, amb una
potència global de 49,5 megawats.
A part de l’escepticisme mostrat, deixà la decisió en una possible consulta
popular als habitants del municipi com ja s’havia fet, en el cas anterior. I
fins i tot s’havia modificat el POUM per a posar el màxim de dificultats a
qualsevol nou intent. En resum. Es volen
posar tots els impediments possibles, com perquè un projecte com aquest, se’n
vagi a un altre lloc.
Estem de nou, amb la reacció típica, de reclamar per una banda grans
progressos en mesures medi ambientals i d’ús dels recursos naturals i
ecològics, però no, a casa meva. No en el meu pati ni en el meu entorn. Aneu a
un altre lloc. On ? Allà on sigui, però aquí no, perquè tenim un territori
bonic, venen molts turistes, tenim cases de turisme rural, seria una llàstima
veure aerogeneradors per damunt dels pins....
Tenim el país ple de contradiccions com aquesta. I a cada nova implantació
d’alguna instal·lació o equipament necessari i destinat a millorar el medi
ambient, apareixen els defensors a ultrança del paisatge, o de les aus que
volten per allà, de la flora i fauna , o de qualsevol altra cosa, que serveixi
per a justificar la negativa. La seva negativa, sense pensar en el conjunt del
país, i del món.
He viscut en primera persona una cosa semblant, quan l’ACA va decidir la
implantació de la Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), en el poble. Tothom la
volia, però ningú la volia veure. Miracles com aquests, encara no son habituals,
de manera que al final va anar, on era lògic que anés. Lògic i possible, perquè
és clar, alguns proposaven portar-la quilòmetres avall, on segur que altres
tampoc l’haurien volgut.....
Tornant al tema, un govern seriós, ha d’emprendre plans d’aprofitament dels
recursos naturals per deixar enrere energies contaminants, i incrementar l’ús
d’energies renovables. De fet, la legislació vigent permet autoritzar
determinades implantacions, amb acord o sense de l’ajuntament corresponent. Es
el que en diem, interès general, força major, o principi d’autoritat. Si tothom
diu que no, algú ha de decidir què interessa al conjunt del país.
Personalment he anat a visitar diferents parcs eòlics, en espais
esplèndids. I els he vist abans i després, i lògicament el paisatge canvia però
no se’l destrueix ni es malmet com ho farien segons quines edificacions o
instal·lacions. He estat a Navarra, a Aragó, a diferents regions franceses, i
els aerogeneradors, des de fa anys s’han integrat en el paisatge, en el sentit que
els veiem , però no els considerem negatius, perquè ens fan veure la seva
utilitat.
Una utilitat que va a benefici del propi territori si se sap negociar com
cal amb els promotors, i a benefici del conjunt del país, perquè cada generador
permet estalviar desenes de milers de litres de combustibles fòssils, carbó o
energia nuclear. A la vida sempre hem de triar, i no es pot tenir tot, sense
modificar res. Val la pena acollir, abans no s’hagi d’optar per imposar.
# posted by joan roma cunill @ 10:40 PM 
