Thursday, June 25, 2020
VIDA PLENA, MORT DIGNA- art. Endavant Digital
VIDA PLENA, MORT
DIGNA.
Un dels motius principals ,de formar part del partit socialista, és,
l’especial sensibilitat envers els més desfavorits de la societat. Sempre ,hi
ha col·lectius més proclius a no poder seguir el ritme del progrés, per
multitud de raons, i no precisament per motius genètics, com alguns volen fer
creure. Es just que els més afavorits, destinin una part de la seva riquesa i
condicions, a millorar la dels altres. Es el que anomenem: justícia social. El
gran objectiu de la socialdemocràcia, i del socialisme, en general.
Dic això, abans de comentar algunes reaccions, a la presentació de la Llei
per una mort digna, o ras i curt: Llei de l’eutanàsia. Un dels compromisos del
programa de govern del partit socialista, per aquesta legislatura. De fet,
aquesta llei ,va en consonància, amb moltes altres, aprovades i aplicades des
de fa anys, que ara ningú posaria en qüestió. O és que algú voldria tornar
enrere en matèria d’ horari i calendari laboral ? o en matèria de sanitat, per
a tothom ? o d’escolarització de tots els nens i nenes? o d’interrupció
voluntària de l’embaràs ?, i tantes i tantes altres ?
Només, algun partit reaccionari pot voler retornar al passat i treure drets,
que han esdevingut essencials, per a la nostra vida quotidiana. De fet, res és
per sempre, ni es pot creure que ningú pot posar en perill el benestar
aconseguit. Sinó lluitem per preservar-los i mantenir-los, podem arribar a
perdre’ls. D’aquí la necessitat de ser contundents en la seva defensa i no
permetre que determinats partits puguin arribar a governar. Ens hi va la nostra
qualitat de vida.
I puix que només tenim una vida, és lògic que vulguem una VIDA PLENA, i si
l’aconseguim, què més que també voler, una MORT DIGNA, que posi punt i final al
nostre pas per aquest món. Aquest és l’objectiu de la Llei per una Mort Digna,
iniciada pel govern central, amb una previsió de poder-la aprovar, cap a finals
d’aquest any, de manera que pugui entrar en vigència, a principis de l’any
vinent.
Dit això, han aparegut les veus habituals per anar-hi en contra, i com ja
era de suposar l’església catòlica ,o una part d’ella, s’ha convertit en el
“gran opositor”. Ara i aquí mateix, tenim en el bisbe de Solsona, una de les veus
més crítiques contra aquesta Llei per considerar que va en contra dels
preceptes cristians.
Vaig anar, un grapat d’anys, a escoles cristianes i ,sempre m’ha produït
indignació el predicament del valor del sofriment. Sembla que qui no sofreix no
té dret a anar al cel, i tota acció que porti a eliminar el sofriment estèril i
innecessari, sigui pecat. Respecto i respectem els creients, però enlloc està
escrit que el sofriment hagi de ser la via necessària per culminar una vida. Es
lògic i és humà, no voler patir quan la vida s’acaba i no hi ha remei possible.
La Llei en tramitació ,exposa les prevencions que es prenen per evitar
decisions precipitades, o preses per altres persones.
Contemplades les diferents opcions, deixem que la persona prengui la decisió
final. Deixem l’opció d’una mort digna, sense sofriment afegit, ni allargament
inútil. Volem ser amos de la nostra vida, amos del nostre final. I que ningú
ens digui què es bo o dolent per a nosaltres. Volem ser lliures fins al final,
per decidir el nostre final, si així ho decidim.
# posted by joan roma cunill @ 12:35 AM 
