Tuesday, June 16, 2020
UNA FERIDA EN EL PAISATGE - art. La Rella del Lluçanès
UNA FERIDA EN EL
PAISATGE.
Acabat el llarg confinament, tenia ganes de fer una visita al Santuari de
Lurdes de Prats, com tinc per costum, des de fa una vintena d’anys. La pau i
tranquil·litat que s’hi respira, i l’esplèndid paisatge que s’hi divisa, fa del
lloc, un espai ideal per a posar en ordre les idees i programar les activitats
de les properes setmanes. Per cert,
felicitats de nou, a l’associació de dones i homes que en fan el manteniment.
Fa goig, tots els dies de l’any.
Continuant cap a Vic, vaig trobar una “ferida en el paisatge”, en un lloc
que no m’esperava. A peu de carretera, en el terme municipal de Sant Marti
d’Albars, vaig veure una esplanada i unes obres en curs, suposadament per edificar
una benzinera. Els dipòsits soterrats i algun altre element, així m’ho varen
fer suposar. Posteriorment, he llegit en algun mitjà de comunicació que
efectivament es tracta d’una benzinera amb alguns altres serveis annexes.
Lamento aquesta elecció, perquè la considero negativa i sobretot, no
adequada a les necessitats dels conductors. En els meus anys de diputat, vaig
batallar per aquesta carretera, per aconseguir fos una carretera adequada per a
comunicar les dues o tres comarques ( Berguedà – Lluçanès – Osona). Encara ara,
he recordat als companys del Parlament, que tenim pendent la variant de Sagàs,
per tancar el cercle.
Dit això, és cert que en totes les carreteres, ha d’haver-hi algun punt per
a omplir el dipòsit del cotxe. Recordo la reclamació que vaig fer , en el cas
de l’Eix Tranversal ( C- 25), i la satisfacció de veure una doble benzinera a
Sant Pere Sallavinera. Però, aquell cas,
res té a veure amb l’actual, perquè el tram Gironella – Prats – Vic, és curt.
Tenim benzinera a Gironella, en tenim a Prats, i en tenim a Vic. Cap problema,
doncs, per a viatjar sense por de quedar amb el dipòsit buit.
No entenc massa, els criteris empresarials, que han motivat aquesta elecció
i el possible benefici que en poden treure de posar-hi altres serveis, com un
magatzem – supermercat i un bar. No tinc gens clar si el volum de trànsit,
actual i el previsible, poden justificar aquesta inversió, però bé, això és
cosa dels promotors. El que m’ha sorprès és l’autorització de la Generalitat,
perquè vull deixar clar que la responsabilitat total d’aquesta selecció i
permís, és de la Generalitat.
Per a qui no ho sàpiga, quan parlem de terreny rústec ( és a dir no urbà)
les competències son totes de la Generalitat. Per una obra com aquesta fan
falta vuit, informes, de diferents departaments de la Generalitat, a més d’un
de l’ajuntament, però els que son decisius son els de la Generalitat. I el més
decisiu de tots, és el de la Comissió d’Urbanisme, que ha de decidir si permet,
en sòl rústec , construir unes instal·lacions com aquestes. N’hi ha d’altres d’importants, però la
Conselleria de Territori i Sostenibilitat, s’emporta la principal
responsabilitat perquè té urbanisme i paisatge, dintre seu.
Pertoca, doncs, a la Generalitat, justificar aquesta autorització. He de
dir que lamento la decisió perquè no la trobo necessària ni convenient. El
paisatge és, i en el futur encara més, un valor molt preuat. El Lluçanès té un
paisatge esplèndid. Com per poder-ne viure en el futur si les coses es fan bé,
en uns moments en que s’han destrossat centenars de milers d’hectàrees en
altres zones del país, edificant per tot arreu, sense prou espais per a
respirar com tenim aquí. Tenim una “ferida en el paisatge” difícil d’encaixar i
difícil de curar. M’agradaria saber els arguments per haver concedit aquesta
autorització quan per altres instal·lacions i serveis, la Generalitat és
altament rigorosa.
Joan Roma i Cunill
Ex diputat i ex alcalde de Borredà
# posted by joan roma cunill @ 12:26 AM 
