Sunday, June 28, 2020
UN NOU PARTIT, A L'ESCENARI - art. Nació Digital Solsona
UN NOU PARTIT, A
L’ESCENARI.
Resulta interessant fer el seguiment dels passos previs per a constituir un
nou partit polític, en el panorama català. La situació crispada i encallada,
per la banda dels partits independentistes, fa preveure una nova etapa
d’impasse , si algú no trenca aquesta dinàmica. I això és el que pretén
resoldre el Partit Nacionalista de Catalunya ( PNC), fet a imatge i semblança
,del Partit Nacionalista Basc ( PNB).
De fet, resulta sorprenent no haver copiat i seguit l’estela d’aquest
partit, a la vista de l’enorme rendiment de la seva manera de ser i actuar.
Alguns han necessitat, el fracàs del “procés” i l’èxit de la via peneuvista,
per donar el pas. I, si no hi ha cap entrebanc especial, tindrem una nova
papereta de vot, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Es una bona noticia, és una interessant aposta. A dia d’avui, imaginar la
possibilitat d’esdevenir independents, pensant en la unilateralitat, o en
obtenir un vot més que els altres partits, o superar el cinquanta per cent, ni
que sigui per un sol vot, és viure fora de la realitat. En el marc d’Espanya,
amb la realitat catalana, tal com és, i amb una UE , cercant arreglar els seus
problemes per esdevenir un estat federal, qui cregui en la possibilitat d’una
independència, “forçada”, mostra un desconeixement total de la realitat
política, interna i externa.
Es el que creuen els promotors del nou partit. Persones amb un llarg currículum,
en diversos partits i institucions del país, com per poder plantejar una nova
via, molt diferent, de la dels partits independentistes. Una via catalanista
pròpia, destinada a obtenir el màxim d’autonomia, en el marc d’una Espanya
federal. De fet, el PNB, no s’ha llençat mai, en cap moment, a imitar la deriva
independentista, perquè no l’ha considerada viable, i ha anat per la via de
l’ampliació de l’autogovern. El resultat, el tenim ben a la vista. Li ha anat
molt bé.
Si allà ha funcionat, perquè no aquí ? Es el que creuen poder aconseguir,
si obtenen uns resultats prou importants com per condicionar el futur polític
de Catalunya. No podem dir que siguin somiadors, o poc avesats a les
dificultats perquè no és així. Tots els promotors tenen prou experiència de
govern i oposició, com per saber com s’han de fer les coses. Parlo de Jordi
Xuclà, Carles Campuzano, Marta Pascal, i molts altres noms que han estat en
destacats càrrecs institucionals.
No sabem quan seran les eleccions al Parlament, però de ben segur, abans de
finals d’any, a la vista de la segura inhabilitació de Quim Torra, per una
estupidesa mai imaginada d’un president ( posant i traient pancartes del balcó
del Palau de la Generalitat) desatenent
els requeriments de la Junta Electoral Central, pensant poder -se situar per
damunt de la llei. Mai s’haurà inhabilitat un president, per una estupidesa
tant gran com aquesta, però és el que tenim aquí.
Anar a unes eleccions amb un nou partit com el PNC, pot suposar el
fraccionament del vot independentista, cap a posicions més pragmàtiques i
realistes. Si això és així, el panorama futur canvia notablement i permet
imaginar composicions de Parlament i Govern, molt diferents als actuals. Tenir
en el govern central, una coalició clarament disposada a negociar i moure
posicions per modificar l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya, suposa un
moment històric que cal aprofitar. En aquests mesos de nou govern central, hem
vist prou voluntat per moure fitxa i entendre que no es pot tornar a temps
passats, en que uns no escoltaven ni feien moviments d’acostament, i els
altres, evitaven presentar propostes, considerant que res hi havia a fer,
perquè el que pretenien era marxar, ni que fos sense comptar amb la majoria dels catalans. Una altra via és
possible, i serà interessant veure’n el desllorigador.
# posted by joan roma cunill @ 11:04 PM 
