Sunday, June 07, 2020
SERVIDORS PÚBLICS - art. Nació Digital Solsona
Trobo molt encertat el premi , Princesa d’Astúries de la Concòrdia , als
sanitaris de tot Espanya per l’immens esforç i dedicació, en la lluita contra
la pandèmia. Es en moments com aquests quan es veu la preparació i eficàcia
d’un servei tant essencial, com el sanitari. I és un bon moment també per a
valorar la sanitat que tenim i la que hauríem de tenir, a més de comparar amb
la que havíem tingut. D’aquestes reflexions i constatacions n’ha de sortir una
visió clara de les inversions en salut que han de tenir totes les
administracions públiques.
Aquesta pandèmia també ha aflorat organismes i institucions que estaven
aquí, però no eren especialment visibles. Em refereixo a les Forces Armades, en
tant que forces de pau i suport a les necessitats i urgències de tots els
ciutadans. Per a molts, la visió que tenien d’un exèrcit armat, tancat en
casernes , ports i aeroports militars, ha variat cap un munt d’efectius,
perfectament preparats per a tasques civils.
El mateix podem dir del cos de bombers, siguin locals, autonòmics o
estatals. La seva intervenció ha estat no per apagar focs reals, sinó els focs
de la pandèmia. I amb ells, a totes les policies municipals i autonòmiques, a
més de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Tothom dona per suposada la seva
entrega i dedicació, però en una crisis com aquesta, toca posar-hi molt més que
no pas la simple dedicació.
Arribats en aquest punt, voldria esmentar col·lectius, no tant visibles o
no tant nomenats, a l’hora dels agraïments, com son els de neteges, en general.
Què seria de tota la infraestructura contra la pandèmia sinó hi hagués un munt
d’homes i moltes més dones, fent neteja de tot, a qualsevol hora del dia i de
la nit, en dies laborables o festius ? A més, parlem de persones amb baixes
retribucions, a les qual convé tenir en compte, a l’hora de fer canvis
substancials en tot l’entramat sanitari del país. Elles i ells, també han de
tenir el seu lloc.
I no voldria acabar aquesta exposició de servidors públics, sense parlar
del món municipal. Ha estat molt injustament ignorat, el paper de tots els
càrrecs municipals, essencials perquè les decisions que prenen les
administracions, dites superiors: autonòmiques i estatals, es compleixin i
tinguin l’èxit esperat.
Molta gent creu que això va amb el càrrec o amb el sou. Molts ignoren que
la majoria de càrrecs municipals, de pobles petits i mitjans no cobren res, per
la feina que fan. I la feina pot ser immensa i complicada. En aquests casos,
sense vocació de servei, no hi ha eficàcia. El coneixement del municipi i la
seva gent, esdevé fonamental a l’hora de no oblidar ningú. Tenir a tothom
localitzat, saber la situació econòmica, de salut, de vivenda, familiar...de
tots i cadascun dels habitants, és essencial per a poder intervenir en cas de
necessitat.
Així, doncs, d’aquesta pandèmia en sortirem amb canvis profunds, a nivell
intern i extern. Ja no ens imaginarem intocables ni suficientment savis com per
parar qualsevol adversitat. Hem de ser més humils i més previsors, de cara
futures sacsejades, d’aquesta mateixa pandèmia o d’altres que puguin venir. I
participar en tot el que puguem per a estar preparats. Ser voluntari
d’organitzacions lligades a la lluita contra epidèmies, pobresa o injustícies,
és una bona via per a participar en pal·liar els seus efectes. Ho hem pogut
veure i comprovar-ho. Tinguem-ho present.
# posted by joan roma cunill @ 11:22 PM 
