Tuesday, June 30, 2020
SENSE ESTALVIS - art. Endavant Digital
SENSE ESTALVIS.
Sorprèn enormement, escoltar comentaris, propostes i exigències del
president Torra, pel que suposen de desconeixement total , de la realitat
financera del govern que suposadament presideix. Quan algú presideix una
institució, se suposa que el primer que li preocupa és saber la situació
econòmica i financera que té. O no ?
Dic això, després d’escoltar una altra de les seves intervencions,
reclamant gastar diner i promovent l’endeutament, fins on calgui, per estimular
l’economia, i evitar la pèrdua de llocs de treball. Fàcil de dir, complicat de
complir. Precisament , per culpa de la mala gestió, el govern de la Generalitat
no té estalvis fets. No solament això, té un deute brutalment elevat que arriba
als vuitanta mil milions d’euros, amb un endeutament màxim que no dona per a
contractar , ni un sol crèdit més.
Hauria de saber que no es pot gastar el que no es té i ningú facilitarà
crèdit a algú que no el pugui tornar. Aquest principi tant elemental, és el
primer que aprenem els qui hem tingut un càrrec institucional. D’aquí la
importància cabdal de saber estalviar i tenir un sòlid control sobre
l’endeutament, per a quan vinguin mal dades.
Son molts els ajuntaments que han entès aquest principi, i han sabut
estalviar i rebaixar l’endeutament, per tenir maniobrabilitat en hores baixes.
Estic d’acord en que ara toca gastar. Gastar amb seny, amb austeritat, en tot
allò que volíem fer i esperàvem el moment adequat. Ara, ha arribat aquest
moment. Tant les institucions, com els particulars, han de sumar esforços per a
gastar en multitud d’aspectes que serveixin per a millorar les
infraestructures, equipaments i serveis, en el cas de les institucions, i en
bens personals, els particulars.
La suma de tota la despesa, pot facilitar la represa de l’activitat en tots
els àmbits i sectors. Així, doncs , benvinguda la despesa, si es disposen
d’estalvis per a cobrir-la. I aquest és el problema del govern de la
Generalitat. Sense estalvis, i sense accés al crèdit, depèn de la resta
d’institucions per aconseguir la represa econòmica.
Toca modificar les lleis de límit de la despesa, en el cas dels
ajuntaments, d’acord amb el govern central, per així activar un volum important
de recursos que els ajuntaments tenen en els bancs. Son aquestes les entitats
que millor han gestionat en els darrers anys. Pel que fa la Generalitat, només
pot endegar un pla de reestructuració , de tot el seu entramat per a reduir
despeses, de forma contundent. Sinó ho fa, no solament no pot participar en la
represa de l’activitat econòmica del país, sinó que l’entorpeix greument.
En aquests moments, totes les institucions del país, discuteixen i proposen
plans de rellançament de l’economia, fent ús de les eines que cadascuna té. No
estic ja en un càrrec institucional en actiu, però si hi fos, crec que la
millor via és, la mobilització de tots els recursos disponibles, tant de
romanents com de crèdits, per invertir en tota mena de millores públiques. Més
que facilitar diner, facilitar feina. Emprendre un munt d’actuacions, com
perquè diferents àmbits i sectors , puguin presentar ofertes i treballar. I,
acabada l’actuació, pagar immediatament. Si es té capacitat financera, es pot
fer.
I aquests plans d’actuació, degudament coordinats pels consells comarcals,
diputacions i altres organismes, poden tenir efectes multiplicatius. Sumant els
esforços de tots ells, es poden aplegar recursos molt importants, com perquè
totes les empreses i autònoms , tinguin la seva oportunitat. Si hi ha feina, hi
ha sortida. El que pertoca és mobilitzar els estalvis, i la capacitat
d’endeutament, per fer-ho realitat. I només ho poden fer, els qui han sabut
gestionar. En aquest apartat, el govern de la Generalitat no hi pot entrar,
perquè no disposa de cap capacitat inversora. Per això, convindria conèixer la
situació, abans de fer propostes ,sense cap viabilitat.
# posted by joan roma cunill @ 12:43 AM 
