Friday, June 12, 2020
RECUPERAR LA SENYERA - art. Regió 7
RECUPERAR LA
SENYERA.
Estic convençut que cap dels que varen participar en la llarga lluita
antifranquista, hagués mai imaginat que la recuperació de la senyera, fos una
de les batalles , en plena democràcia. Milers, centenars de milers de catalans
i catalanes, foren perseguits i condemnats, per recuperar les senyes
d’identitat de la nació catalana, durant els quaranta anys de dictadura. I un
dels símbols més entranyables, la senyera, portà molts patriotes, a condemnes
de presó.
Era / és incomprensible, assistir al menyspreu per la nostra bandera
oficial, per part d’alcaldes / alcaldesses, regidors/es, i tants altres càrrecs
institucionals que en el moment de fer el jurament per accedir al càrrec, ho
varen fer, acatant les lleis vigents, entre les quals es troben la Constitució
espanyola, per descomptat, però amb ella, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i
la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, autèntica constitució
municipal.
En els darrers anys, hem assistit a un autèntic arraconament de la senyera,
fins el punt d’haver desaparegut de molts ajuntaments i edificis públics,
substituïda per banderes de partit, que en cap cas, representen la totalitat
del poble català. Aquesta presència de símbols no oficials en edificis públics,
ha donat peu a centenars de denúncies , públiques i privades, amb centenars de
tràmits policials i judicials, que en res ha beneficiat el respecte i el
compliment de la legalitat, com ha de ser norma permanent de qualsevol
mandatari públic.
Resolucions, sentències diverses, i interpretacions sesgades per part de
diferents organismes i institucions, han portat un cert caos, a l’hora de
deixar clar quin era el marc estricte vigent. Ha hagut de ser una sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Canàries, recorreguda per l’Advocacia de
l’Estat, davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la que ha motivat una
sentència que marca jurisprudència, i deixa clar el marc sobre l’ús de banderes
i altres símbols no oficials, en els edificis públics. Es prohibeixen tots els
que no son oficials. Sentència lògica i habitual ,en tots els estats de la UE.
El conflicte de Canàries, provenia d’ un acord de l’Ajuntament de Sta. Cruz
de Tenerife, per exhibir la bandera de set estrelles verdes, com una
alternativa ,a la oficial de Canàries. La sentència deixa clar que ni que un
Consistori voti a favor d’un determinat símbol o bandera, no dona dret al seu
ús, per quan un acord municipal, mai pot invalidar una llei superior que
defensa els drets de tots els ciutadans, i no d’una part. En aquest cas,
l’acord és nul de ple dret i queda invalidat per l’existència d’una legislació
general que obliga a totes les parts.
S’estableix així, un principi tant elemental i democràtic, com que les
institucions han de vetllar per la objectivitat i neutralitat de tots els
símbols que representen a la institució. I que cap votació té caràcter imperatiu per a
un alcalde / alcaldessa, si surt d’aquest marc normatiu.
Segur sortiran d’immediat veus i juristes de circumstàncies, negant els
fonaments de dret d’aquesta sentència, però la realitat és que crea
jurisprudència, i que a partir d’ara, qualsevol càrrec municipal que interpreti
al seu gust, la legislació, s’haurà d’atenir a les conseqüències. Els tribunals
ordinaris tenen una sentència clara i podran actuar, de forma homogènia en tot
el territori.
Aquesta sentència és ja pública i publicada, de manera que qui la ignori
s’exposa als efectes pertinents. Habitualment , en forma de sanció econòmica i
penes d’inhabilitació. Que cadascú en prengui consciència, i que la legalitat
retorni allà on no es compleix, de manera que la senyera retorni al lloc que li
correspon. No deixa de ser paradoxal, el retorn de la
senyera, de la mà d’un tribunal del Regne d’Espanya.