Friday, June 05, 2020
PROMOURE INSENSATESES - art. Regió 7
Sempre he considerat que el pas per un
ajuntament, i molt especialment, pel càrrec d’alcalde/alcaldessa, forneix unes
experiències i unes maneres de fer que milloren clarament l’actuació en altres
càrrecs institucionals o empresarials.
Hi ha però, excepcions. Crec que aquest és el cas de la Consellera de
Presidència i Portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó.
Ho dic, a la vista de les declaracions
llegides en aquestes pàgines de Regió 7, en relació a la falta de socorristes,
per a piscines i platges. Faig una breu descripció del problema. A Catalunya
tenim un dèficit de 3.000 places de socorrista, en bona part per culpa d’ un
canvi en la normativa de la Generalitat, mitjançant el qual fa tres anys, va
considerar que per exercir aquesta funció , els candidats havien de cursar un títol
professional de dos anys.
Fins aleshores, la via habitual per
esdevenir socorrista aquàtic, era seguir uns cursos de caps de setmana,
organitzats per Creu Roja o per la Federació Catalana de Natació, amb prou intensitat
i professionalitat com per a garantir la seguretat en les piscines de tot el
país. El canvi de normativa, va trencar aquesta via d’accés, i ha motivat una
enorme escassetat de professionals, fins el punt d’esdevenir impossible, la
contractació pels mesos d’estiu.
Algunes empreses del sector, han importat
socorristes d’Amèrica del Sud, d’altres CCAA i d’altres països, però continuen
faltant, centenars de professionals. Tant greu és la qüestió que hi ha
ajuntaments que no han pogut obrir piscines per no tenir socorristes
disponibles. I el mateix han hagut de fer alguns hotels, càmpings, i altres
establiments turístics. En aquests
moments, ningú es vol arriscar a tenir piscines a l’aire lliure, sense disposar
de socorrista, i en el cas de les públiques, la seva presència, és obligatòria.
Vist el problema, i les queixes
d’ajuntaments i establiments privats, no se li acut a la Consellera altra
sortida, que la de mirar cap una altra banda, i prometre que no hi haurà inspeccions, fins el 30 de setembre.
Es a dir, farem vista grossa a les il·legalitats, i els inspectors de la
Generalitat faran vacances, de manera que podeu posar persones sense la
titulació requerida, a piscines i platges. Senyor meu, això ho diu una
Consellera de Presidència, de la Generalitat de Catalunya. I no és la primera
vegada, perquè l’any passat ja varen proposar el mateix.
A quin alcalde / alcaldessa se li pot
ocórrer obrir les piscines municipals, sense professionals titulats ? A cap.
Vaja, a cap que tingui prou sensatesa, com per saber que s’hi juga el físic i
quelcom més. Sense modificar la normativa, ningú es pot saltar la llei. Cap
funcionari, signarà ni autoritzarà la contractació de professionals no
titulats. Es impossible. Seria una insensatesa total, perquè davant qualsevol incident,
i ja no dic accident, seran els tribunals els qui dictaminin. I puc assegurar
que cap mirarà cap una altra banda.
Què caldria fer ? Ho he dit i repetit
dotzenes de vegades, que va ser un greu error, la modificació de la normativa
de socorristes. No és igual fer de socorrista en una piscina de 200 o 250 m2 de
làmina d’aigua, que en una piscina olímpica. I encara menys fer de socorrista
de platja. Aleshores, tornem als cursos de socorrista aquàtic, en dues
categories. Una, senzilla, per a piscines de lleure i turisme ( de menys de 300
m2 de làmines, sumades la gran i la petita de xapoteig) i una segona categoria
per les piscines olímpiques i les platges, i aquí, si es vol, que sigui
mitjançant un cicle formatiu. Amb aquesta variació, salvaríem la manca de
socorristes a tot Catalunya, i faríem possible que estudiants i joves en
pràctiques, podessin obtenir uns diners, fent de socorristes en piscines de
lleure i turisme. El que no es pot fer és promoure la insensatesa de no cobrir
les places amb professionals titulats. Això suposa fer equilibrisme i jugar amb
el trapezi , sense xarxa. I mai, mai, un membre d’un govern, pot incentivar
l’incompliment de la legalitat.