Wednesday, June 10, 2020
LA XOCOLATA DEL LLORO - art. El 9 Nou
LA XOCOLATA DEL
LLORO.
Estic segur que la majoria de lectors i
lectores, haureu escoltat múltiples vegades, aquesta expressió de boca de
polítics, de tota mena d’institucions. Se’n fa molt ús, per a expressar una
petita despesa, que no modifica substancialment, el cost global d’una acció o
actuació. Per entendre’ns, si un ajuntament, organitza un dinar de celebració ,
amb trenta comensals, i algú insisteix en afegir-ne un més, algú podrà dir que
el cost d’un més, és “la xocolata del lloro”. Afecta poc, al resultat final.
Ara bé, una única “xocolata del lloro”,
afecta poc, però cent, afecten força i mil, esdevenen un greu problema. L’art
de governar i gestionar, consisteix en eliminar el màxim de “xocolates del
lloro”, com exemple d’austeritat, i per evitar mals majors.
Els qui son o hem estat alcaldes, sabem de
què parlem. Gestionar bé, vol dir, estar atents a ingressar el màxim, i gastar
el mínim. Tot dintre de la prudència i el principi de bon govern. Ser molt
rigorós en el control de mòbils, i factures telefòniques, en controlar l’encesa
i apagada de l’enllumenat públic ( uns pocs minuts al dia, es converteixen en
moltes hores, al cap de l’any), control de les calefaccions, combustible dels
vehicles municipals, ús d’impressores i fotocopiadores, consum d’aigua i
electricitat de cada local públic, etc. Al final de l’any, son milers d’euros
en un poble petit, desenes de milers en un poble gran i milions en una ciutat.
Aquesta supervisió i control de la despesa
pública, es més fàcil en municipis petits, i es va fent, més i més difícil, com
més gran és l’administració. Però, si qui està al capdavant, no té clara
l’austeritat i control, els comptes generals esdevenen un drama de molt
previsible final. Es el que ha passat, en el cas del govern de la Generalitat,
i avui em permeto donar alguns exemples del perquè hem arribat a un immens
deute de 80.000 milions d’euros. Ho faig també, pel cansament d’escoltar que
tot prové del mal finançament de l’Estat. Es cert que s’ha de revisar el
sistema de finançament i a Catalunya li correspon una millora, però si no
impera l’austeritat i bon govern, els nous recursos només serviran per a gastar
més, sense moderació.
Els exemples son el millor recurs per a
explicar el que vull dir. Mireu, durant molts anys, de fet, des de la
recuperació de la Generalitat, s’ha gestionat amb poca austeritat, i amb aires
de “nous rics”. El millor exemple és que tots els sous dels alts càrrecs de la
Generalitat, son superiors als del govern central, començant pels dels
presidents. President de la Generalitat ( 146.926,00), President Govern Central
( 80.953,00 ). Consellers de la Generalitat ( 110.759,00) Ministres Govern
Central ( 71.424,00).
Agafem ara, la Conselleria menys útil de
la Generalitat, la d’Afers Exteriors, any 2017, quan era encapçalada per Raül
Romeva. Conseller ( 109.663,00), Secretaris generals ( 84.919,56 ), Directors
generals ( 81.395,72). Informo de que aquesta Conselleria tenia 3 Secretaris
generals, 8 Directors generals, i altres 6 alts càrrecs amb idèntic sou que el de
director general. Tot seguit, Cap de gabinet ( 74.379,38) i 12 altres càrrecs ,
el sou més baix dels quals era (53.484,10). Finalment hi hem d’afegir els 17
Delegats exteriors ( els ambaixadors catalans, a raó de 82.209,54).
Prenem ara, una altra Institució ,
totalment prescindible com és la Sindicatura de Greuges. Sou Síndic (
124.047,14), Adjunt ( 110.000,00), i 22 assessors amb sous superiors als de
Ministre, i altre personal subordinat fins arribar a un total de 72 persones.
El cost de la Sindicatura puja 6,3 milions d’euros.
Podem seguir per una altra Sindicatura, la
de Comptes, amb 7 Síndics, amb un sou de ( 115.525,00) , un d’ells Síndic Major
amb ( 130.600,00). El cost total és de 12 milions / any.
Finalment, per a no cansar, exposo algunes
xifres de TV3. El canal de televisió més car i més nombrós de tots els
existents, a Espanya, amb 2.356 treballadors ( més que Tele5 i la Sexta, juntes
), i prop de mil més que Andalusia, amb un milió més d’habitants. Aquí el
director té un sou de ( 144.477,00) , amb 14 alts càrrecs, i 130 comandaments
mitjans. El promig de sou, de tota la plantilla, surt a ( 49.200,00). El cost
total supera els 300 milions / any.
He posat alguns exemples per evitar parlar
per parlar. Res millor que exposar la realitat per fer entendre que estem
lluny, molt lluny, del que hauria de ser una administració austera i eficient.
No tenim ni una cosa ni l’altra. La Generalitat disposa de prop de 200.000
funcionaris. Molts o pocs ? Depèn, en tot cas, molt mal distribuïts. Falten
metges, mestres, treballadors socials, ...i sobren buròcrates. M’indigna
escoltar quan debatem sobre racionalitat en la despesa, que un Delegat a
l’exterior, més, o menys, és la “xocolata del lloro”. Doncs, no. Pel que cobra
podríem tenir tres mestres, i si hi afegim el cost de tota la Delegació,
podríem tenir-ne vuit o deu. I el mateix podríem dir, pel cas de metges, o
altres treballadors indispensables.
L’art de presidir i gestionar una
administració és posar prioritats a l’acció de govern. Sempre s’ha de triar, perquè
mai hi ha diner per a tot. Aleshores, cal decidir què és indispensable i que és
superflu. Aquesta tria fa molts anys que el govern de la Generalitat no l’ha
dut a terme. S’ha anat fent gran i més gran, i ningú s’ha atrevit a parar i
retallar, recompondre i reestructurar. Ara toca fer-ho sinó volem acabar molt
malament. Tenim 80.000 milions de deute, i la roda no dona per a més. Sí,
necessitem un nou sistema de finançament, però no resoldrà res, sinó es
procedeix a una complerta reestructuració sota el principi de l’austeritat i el
bon govern. Ara i aquí , podeu veure que no hi som.
# posted by joan roma cunill @ 12:02 AM 
