Monday, June 15, 2020
INGRÉS MÍNIM VITAL - art. Nació Digital Solsona
INGRÉS MÍNIM
VITAL.
L’impacte de la crisis econòmic – financera del 2008, va produir danys
considerables en l’economia familiar, de tot el país, i just quan s’albirava la
sortida del túnel, apareix una pandèmia, d’àmbit global que remata les
destrosses produïdes, de manera que el futur apareixia ple d’incertesa i
pobresa.
Deixar la gent a la seva sort, suposava abandonar el deure del governant de
vetllar per la seguretat i benestar dels ciutadans. Un govern progressista no
podia mirar cap una altra banda, o creure que el destí resoldria la situació.
Impossible. Hi ha massa col·lectius, sense recursos i sense possibilitats de
trobar feina a curt termini, oimés quan el problema de la vivenda és molt
accentuat en totes les grans ciutats del país.
Així, doncs, calia buscar una sortida ràpida i eficient, per a garantir un
mínim vital que allunyi la pobresa i permeti, sortir del forat, poc a poc. La
sortida s’ha trobat, en forma d’ Ingrés Mínim Vital ( IMV). Una mesura
immediata, com perquè totes les persones i col·lectius afectats per la crisis,
puguin rebre, aquest mateix mes de juny, el primer ingrés. Una mesura que suposa l’aportació de 3.000
milions a l’any, a un conjunt de 850.000 llars familiars i un total de 2,3
milions de persones.
Aquest IMV suposa garantir un ingrés de 461,50 euros al mes, a persones
adultes, soles, fins 1.015 euros, quan es tracti de famílies de 5 membres. En
el cas de famílies monoparentals, es fixa l’ingrés entre els 700 i els 977
euros al mes, en funció del nombre de fills que tinguin.
Hi ha més detalls d’aquest IMV, però el que vull remarcar és l’absoluta
necessitat d’una mesura com aquesta en uns moments de gran crisis i gran
incertesa, de cara el futur immediat. La pandèmia ha obligat a fer grans
inversions que hauran de ser finançades amb aportacions especials de la UE, i
amb crèdits i recursos interns de l’Estat. Les xifres son enormes i implicaran
repercussions importants, en els propers anys.
Dit això, tots hem de reflexionar sobre les mesures que cada país ha
emprès, en funció de qui està al capdavant del govern. Es en moments com
aquests, quan es veuen les polítiques de dretes i les d’esquerres. Els uns,
consideren que cadascú s’ha d’espavilar com pugui, i qui no pugui seguir, que
es quedi pel camí. I els altres, acorden ajudar els més desfavorits,
precisament perquè no es quedin pel camí. Un ajut com aquest ( IMV) permetrà
agafar alè i tenir temps per a superar la crisis i buscar o emprendre nous
reptes laborals o empresarials.
Qui dubtava de les polítiques de progrés, té una bona prova de la seva
preservació i continuïtat. La gent d’esquerres pot mostrar un legítim orgull,
davant les mesures aprovades, perquè d’aquí a pocs dies, permetran superar les
greus dificultats a 2,3 milions de persones, que tindran un ingrés mínim vital.
# posted by joan roma cunill @ 6:51 AM 
