Thursday, June 11, 2020
GOVERN I OPOSICIÓ, ALHORA - art Dairi de Terrassa
GOVERN I
OPOSICIÓ, ALHORA.
Guardo encara mals records, del temps del Tripartit, format per PSC – ERC –
ICV, pel que tenia de competició entre partits, alhora de presentar propostes i
fer-les aprovar pel Consell Executiu de la Generalitat. Només l’autoritat de Pasqual
Maragall, primer, i de José Montilla,
després , va evitar mals majors, i no caure en un autèntic caos.
Ens trobem, ara, en una situació semblant si bé, de la mà d’un bipartit,
format per Junts x Cat i ERC, en minoria en el Parlament, amb un president
absolutament incapaç de presidir un Executiu, que tant aviat respon a decisions
preses a Waterloo, com a decisions d’un dels partits, desconnectat de l’altre.
Al final, el caos està servit.
Tenim dos exemples, ben recents, i en pocs dies n’arribarà un tercer. Anem
d’un en un. De la mà d’ERC es varen negociar els pressupostos per aquest any
2020, després de dos anys infructuosos, de manera que hem estat funcionant amb
els de 2017, prorrogats. Era del tot impossible, una pròrroga més. I fins i tot
ara, amb els nous pressupostos, s’ha de procedir d’immediat a modificacions
rellevants, per a poder-hi encabir una part de les despeses fetes, en la lluita
contra el Covid 19. Però, anem al tema. Necessitats de nous ingressos, s’han
retocat un munt de taxes, quotes i impostos, un dels quals de gran repercussió
per a tots els propietaris d’immobles.
Es tracta de l’impost de successions. L’acord entre ERC i Catalunya en Comú
Podem, fa que a partir d’ara , les transmissions patrimonials tindran un
augment molt notable, proper a un 20 %. Parlem de les herències, de pares a
fills, o entre altres familiars o empreses, de manera que les seves
repercussions seran amplies i extenses. Evidentment, la proposta estava inclosa
dintre del pacte de pressupostos, i ha provocat un rebombori de grans dimensions,
fins el punt de fer sortir David Bonvehi, president del PEDEcat, a dir que no
hi estava d’acord, i que el seu partit, el canviaria, tant aviat com podés.
Sorprenent ¡¡¡ Increïble ¡¡¡ Junts x Cat, mostra el seu total desacord, amb un
dels continguts dels pressupostos 2020, que varen aprovar, recentment en el
Parlament.
Anem pel segon exemple. El passat dia 29 d’abril, es va aprovar la Llei 5 /2020 , de mesures
fiscals, financeres i administratives, mitjançant la qual es modifiquen
centenars d’aspectes d’altres lleis, molt especialment en els apartats de
taxes, quotes i impostos. Els seus efectes els veurem ben aviat, en un munt de
temes, però ja ha donat peu a una important revolta de les societats de
caçadors de Catalunya, fins el punt d’amenaçar amb una vaga, i mobilitzacions
generalitzades.
Aquesta revolta ha motivat el posicionament en contra de Junts x Cat,
desmarcant-se del contingut de la
Llei , promoguda per ERC. Tant se n’ha desmarcat que impulsa
l’aprovació de Mocions en contra, en Ajuntaments , Consells Comarcals, i
Diputacions. Un nou exemple de govern i oposició, alhora. Queda clar que la Llei es va aprovar en el
Parlament, de la mà dels dos partits.
I ben aviat vindrà una tercera batalla per la creació de l’Agència del
Patrimoni Natural i la
Biodiversitat , promoguda per Junts x Cat i altres partits.
Ara és ERC qui s’està desmarcant d’una Proposició de Llei que ja s’hauria
d’estar debatent en el Parlament i que s’ha retardat pels senyals d’allunyament
d’ERC. Què passa ? Doncs, que molts Ajuntaments, així com societats de
propietaris forestals, rematants de fusta i altres col·lectius medi ambientals,
mostren el seu desacord amb el text redactat. Uns per massa intervencionista,
altres, per massa poc, o per no haver-ho consensuat amb el territori. El cert
és que ERC té por a perdre aliats en el món rural, imprescindibles per a poder
avançar i consolidar posicions.
Com podem veure, la imprevisió, la manca de fidelitat, el triomf dels
interessos de partit, per damunt dels de país, és nota habitual en les
estratègies de Junts x Cat, i ERC, de manera que pretenen un impossible com és
estar en el govern i a l’ oposició, alhora. Una cosa mai vista, però habitual
en el nostre país. Tot plegat acompanyat d’un president que no té cap autoritat
ni cap incidència en el govern. Hi és, però no es nota. El seu paper a la
història, serà lamentable.