Wednesday, June 17, 2020
CAMINS I MÓN RURAL - art. El 9 Nou
CAMINS I MÓN
RURAL.
En els darrers anys, parlem molt de la manca de noves tecnologies en el món
rural, i poc dels camins d’accés a nuclis rurals i cases de pagès. Tant
important hauria de ser una cosa com l’altra, si realment volem mantenir la
gent en el territori, i volem en vinguin de la ciutat.
La pandèmia ha demostrat, per si algú ho dubtava que les ciutats son molt
més vulnerables que no pas els pobles. A similars ingressos familiars, la vida
rural, és molt més saludable que no pas la urbana. Saludable i rica en vida i
continguts, perquè pot sumar avantatges i reduir inconvenients.
Tornant al títol. Mirem algunes xifres de superfícies de termes municipals,
de les comarques del Ripollès i Osona amb el Lluçanès. Les Llosses, 114 km2.
Camprodon , 103,4 . Oristà, 68,88. Vilanova de Sau, 58,9 . Lluçà, 53,54 . Gurb,
51,6 . Podria enumerar uns quants municipis més de grans dimensions, i en
general, poca població. Què suposa això, a nivell de comunicacions ?
Doncs bé, si sumem només aquests 6 municipis, obtindrem més de 200
quilòmetres de camins rurals, indispensables per a poder circular i
comunicar-se els nuclis i cases de pagès habitades. Aquest és un dels grans
reptes i grans problemes de tots els ajuntaments, situats en el que anomenem
“món rural”. Un immens territori interior de Catalunya que aplega prop de 600
municipis dels 947 que té el país.
Si els ajuntaments es limitessin a complir amb les competències que els
atorga la Llei Reguladora
Fer i mantenir transitable un camí, és molt fàcil de dir, i molt complicat
de complir. Perquè ? Doncs per l’enorme cost que suposa, per unes arques
municipals, incapaces de fer front a les despeses que representa. I és
desmoralitzador arreglar un camí i veure’l destrossat al cap de vuit, deu o
quinze dies, si cau algun ruixat fort. O per causes tant estúpides com que,
mullat el terra, hi passi una dotzena de quads, o tot terrenys, a tot drap per
gaudir de les velocitats, en un camí de terra. I sinó és de terra, i s’ha
asfaltat o pavimentat, poden aparèixer alguns grans camions que treuen fusta d’
algun indret i destrossen les millores fetes, en un parell o tres de
dies...podria seguir, amb altres exemples .
El resultat, és una pressió enorme sobre tots els ajuntaments per a
mantenir en bones condicions, els camins del seu terme municipal. Què es pot
fer ? Què caldria fer ? A la província de Barcelona, som uns privilegiats en el
sentit que des de fa més de vint anys, la Diputació de Barcelona destina uns diners al
manteniment de camins vitals per anar a apagar incendis, de manera que cada
any, d’acord amb les ADF’s, es reben uns diners per a fer el manteniment. Ara
bé, en queden molts, fora d’aquest pla, i aquests van a càrrec de l’ajuntament
o dels propietaris.
I la majoria de propietaris, encara que els camins siguin particulars,
demanen ajut per a mantenir-los perquè en molts casos son utilitzats per gent
aliena.
En resum, el problema dels camins ha esdevingut uns dels més constants i
difícils, per tots els equips de govern municipal. Què caldria fer ? No veig cap
altra solució que insistir, fins aconseguir, una aportació anual del govern de la Generalitat , destinada
al manteniment dels camins rurals. Si volem mantenir la gent en el territori i
volem en vingui de nova, per a repoblar-lo, han de tenir garantit un accés
raonable a casa seva. En diferents fòrums municipals, vaig proposar una
aportació anual de 500 euros per km 2 de terme municipal. Només amb una
aportació anual, fixa i indiscutible a nivell territorial, es pot resoldre
aquesta problemàtica. No hi veig altra solució perquè els fons que rebem de la Generalitat o de
l’Estat, via Generalitat no cobreixen, ni de lluny, aquest servei. Toca
posar-lo a part. I cal fer-ho sense esperar perquè el món rural es va
despoblant i si esperem gaire més, ja no caldrà. Un altre dia parlaré de les
xarxes de subministrament d’aigua, en el món rural. També aquí cadascú ha fet
el que ha pogut en comptes d’agrupar-se, en grans mancomunitats. De moment,
però , pensem en els camins.
# posted by joan roma cunill @ 12:37 AM 
