Thursday, June 18, 2020
BANY A RIUS I RIERES, art. Diari de Terrassa
Si no teníem prou problemes , en temps de pandèmia, n’arriba un altre de
difícil solució. Com limitar, controlar i sancionar el bany ,a rius i rieres
del món rural ? Portem anys de conflicte per intentar regular el bany en espais
lliures. Fins ara, ho fèiem per evitar altes concentracions de persones, en rius
i rieres protegides, però la crisis econòmica, primer, i l’afany per anar a
llocs especials, lluny de la ciutat, després ,ha provocat aglomeracions, en
determinats indrets on hi ha gorgs,
suficientment grans com per servir de piscines a l’aire lliure.
Aquestes aglomeracions, produeixen greus danys sobre la fauna i la flora,
de la zona. A la fauna, perquè destorben la necessària tranquil·litat que ha de
tenir, i per l’ús de sabons, xampús, detergents, olis, etc, durant el bany, que
afecten l’ecosistema. A la flora, perquè s’hi arriba en cotxe, s’aparca allà on
es pot, es trepitgen plantes i flors, i es deixen escombraries a tot l’entorn.
El resultat global, és totalment negatiu.
Però, aquest estiu s’hi afegeix el perill de contagis, entre els que
participen en el bany i per la contaminació de les mateixes aigües, curs avall.
Els experts tenen clar que el bany en piscines i aigües tractades amb clor o
productes similars, produeixen un efecte desinfectant, però quan l’aigua és
natural, no. Així que, els ajuntaments es troben amb un greu dilema a l’hora de
prevenir i protegir. Com fer-ho si el noranta per cent dels municipis no
disposen de policia municipal ? Poden els Mossos d’Esquadra i Guardes rurals,
cobrir aquesta mancança? On anar, on actuar ?
Aquestes i moltes altres preguntes es fan uns 600 alcaldes, molt
especialment aquells que tenen en el seu terme municipal, rius i rieres,
especialment atractives per a banyistes. Està més que comprovat que sense una
vigilància intensa i unes sancions contundents, no hi ha remei. El nostre ,és
un país poc disciplinat i poc sensible a les crides a la prudència i a la
protecció del medi ambient. Deu n’hi do, el bon comportament en aquest temps de
pandèmia, però la gent té ganes de sortir i buscar espais lliures on fer el que
els doni la gana. I aquí, és on entrem els del món rural, en joc.
Un allau de visitants és el pitjor que pot succeir a l’entorn de rius i
rieres. En els darrers anys s’han anat controlant i restringint les visites,
però amb costos molt elevats, tant econòmics com de personal. Els ajuntaments
no poden fer front a la contractació de vigilants privats, i a serveis de
neteja i recollida d’escombraries. I la Generalitat no disposa de prou
personal, per a fer aquestes funcions. Aleshores, què fer ?
El que reclamen els ajuntaments, son campanyes informatives, deixant clares
les restriccions d’accés i sobretot d’ús, de rius i rieres. Avisar de les
mesures de vigilància, control i sancions que s’han posat en marxa, de manera
que ningú pugui dir que no ha estat informat. I a partir d’aquí, ja la setmana
vinent començar a patrullar pels llocs més habituals. Hi ha més d’un centenar
d’espais, amb una forta presència d’usuaris, en anys anteriors. Doncs bé, toca
començar per aquí i que tothom vegi, controls policials, constants.
Els que puguin colar-se , han de poder ser detectats i sancionats, com
perquè ells mateixos es converteixin en altaveus d’aquesta realitat. Les xarxes
socials son la millor eina per atreure visitants, i alhora per a fer-los desistir. I és que aquest any, a la necessitat de protegir la flora i la
fauna, s’hi afegeix la de les pròpies persones. S’ha de tenir en compte que en
alguns gorgs de dimensions mitjanes, s’hi ha concentrat, alguns anys, dos o
tres centenars de persones. Es evident que aquest any, no pot passar. Ara bé, o
s’ajuda als ajuntaments o no ens en sortirem.
# posted by joan roma cunill @ 10:46 PM 
