Friday, June 26, 2020
AUSTERITAT, QUÈ ÉS AIXÒ ? - art. Regió 7
Ni en temps de vaques grasses, es pot obrir l’aixeta a despeses supèrflues.
Tots els governs, de totes les administracions ,han de tenir l’austeritat, en
el frontispici de la seva gestió. Aquesta no ha estat la norma, en el cas de la
Generalitat de Catalunya. Al contrari, el govern, ha estat malbaratador de
recursos, fent un ús discrecional de les despeses amb ben poc sentit de
l’austeritat. Veiem- ne alguns exemples.
La Generalitat, té 240 càrrecs que cobren més que el president del Govern
central. Si comparem sous , tots els de
la Generalitat superen els del Govern Central. President Generalitat,
153.235,00, president govern central, 82.978,00. Conseller/a, 115.517,00 ,
Ministre, 73.211,00.
Agafem ara, la Conselleria menys útil de la Generalitat, la d’Afers
Exteriors, any 2017, quan era encapçalada per Raül Romeva. Conseller (
109.663,00), Secretaris generals ( 84.919,56 ), Directors generals (
81.395,72). Informo de que aquesta Conselleria tenia 3 Secretaris generals, 8
Directors generals, i altres 6 alts càrrecs amb idèntic sou que el de director
general. Tot seguit, Cap de gabinet ( 74.379,38) i 12 altres càrrecs , el sou
més baix dels quals era (53.484,10). Finalment hi hem d’afegir els 17 Delegats
exteriors ( els ambaixadors catalans, a raó de 82.209,54).
Prenem ara, una altra Institució , totalment prescindible com és la
Sindicatura de Greuges. Sou Síndic ( 124.047,14), Adjunt ( 110.000,00), i 22
assessors amb sous superiors als de Ministre, i altre personal subordinat fins
arribar a un total de 72 persones. El cost de la Sindicatura puja 6,3 milions
d’euros.
Podem seguir per una altra Sindicatura, la de Comptes, amb 7 Síndics, amb
un sou de ( 115.525,00) , un d’ells Síndic Major amb ( 130.600,00). El cost
total és de 12 milions / any.
Finalment, per a no cansar, exposo algunes xifres de TV3. El canal de
televisió més car i més nombrós de tots els existents, a Espanya, amb 2.356
treballadors ( més que Tele5 i la Sexta, juntes ), i prop de mil més que
Andalusia, amb un milió més d’habitants. Aquí el director té un sou de (
144.477,00) , amb 24 alts càrrecs, i 130 comandaments mitjans. El promig de
sou, de tota la plantilla, surt a ( 49.200,00). El cost total supera els 300
milions / any.
Vistes aquestes xifres, a ningú li estranyi haver arribat als 80.000
milions de deute. D’aquí va sortir l’idea de “Madrid ens roba”, xifrant alguns,
en 16.000 milions, el dèficit fiscal. Ja ningú defensa aquesta xifra, a no ser
uns pocs fanàtics, que la mantenen sense cap informe que l’avali. De fet, varen
ser desacreditats per una personalitat, tant poc sospitosa de lleugeresa, com
Mas – Colell. Ell reduïa el deute fiscal, a l’entorn dels 2.400 milions, i l’ex
Secretari d’Economia, Albert Carreras, el fixava en 428 milions.
Sigui com sigui, és certa la necessitat de disposar d’un nou sistema de
finançament més ajustat a la realitat del moment. Ara bé, es perd legitimitat a
l’hora de reclamar més recursos quan els que es tenen, es fan servir amb una
enorme lleugeresa. El diner públic ha de ser gestionat amb un rigor extrem, i
no es pot demanar més diner amb una mà, i malbaratar-lo amb una altra.
L’actual estructura de la Generalitat està envellida i no respon a les
necessitats del segle vint-i-u. S’ha d’aprimar i modernitzar, reduint xifres i
fent-la més eficient. Aquest és el gran repte del futur immediat, i s’ha de dur
a terme amb una austeritat que fins ara, no ha existit.