Friday, May 29, 2020
VULNERACIÓ ACORDS - art. Regió 7
VULNERACIÓ
ACORDS.
Ha aixecat una considerable polseguera,
l’acord , entre partits, per a buscar
majoria suficient com per aprovar una nova pròrroga de l’estat d’alarma. Parlo
de l’acord entre la portaveu del PSOE, el de UP, i la representant de Bildu, en
el Congrés de Diputats. L’acord, posteriorment matisat o modificat, parlava de
la derogació “íntegra” de la reforma laboral del PP, en comptes de la
modificació d’aspectes rellevants de la reforma, com figurava en el pacte de
govern entre PSOE i UP.
Es evident que es va tractar d’un error, comprensible
en un moment d’alta tensió i nervis, per un tema tant rellevant com disposar de
majoria suficient per allargar quinze dies més, un estat d’alarma que ha donat
uns esplèndids resultats. A les xifres em remeto. Ara bé, és cert que s’han
d’evitar repeticions d’actes com aquest. Em refereixo a acords, no prou
consensuats ni debatuts, amb tots els membres del govern, i altres estaments,
directament afectats com son els representants empresarials i sindicals. Les
presses mai son bones conselleres, i així s’ha comprovat, una vegada més.
Dit això, tant ERC com Junts x Cat, i
alguns altres oportunistes, han volgut veure en aquest incompliment de l’acord
signat, una mostra de mal govern, i de desconfiança envers les propostes o
acords que pugui signar el govern central. Poca credibilitat mereixen aquestes
crítiques, quan obliden el més important: parlem d’un acord entre partits, no
d’un acord de govern, i menys d’un acord parlamentari, fruit d’un debat i
votació en el Congrés. Son temes radicalment diferents.
Un acord entre partits, lliga els partits,
però no el govern. El govern parla , mitjançant acords del Consell de
Ministres. En aquest cas, son d’obligat compliment, a l’igual que els acords o
resolucions que es debaten i es voten en el Congrés de Diputats o en el Senat.
Arran d’aquesta controvèrsia, he volgut
veure la realitat catalana. Es interessant sempre comparar i valorar què passa
aquí , especialment ara, en que cada dia, el govern de la Generalitat està més
ocupat i preocupat per a criticar les decisions del govern central, que no pas
per a dedicar-se a resoldre els nostres problemes.
He repassat el Diari de Sessions del
Parlament de Catalunya, i les compareixences parlamentàries del Grup
Socialista, Catalunya en Comú Podem,
Ciutadans i el PPC, amb el resultat insòlit de 34 , sí sí ( trenta – quatre )
incompliments i vulneracions d’acords i resolucions, debatudes i aprovades, en
sessió plenària del Parlament de Catalunya. Això sí és greu. Molt greu, perquè suposa
haver presentat i votat, resolucions d’obligat compliment que el govern de la
Generalitat, ha menystingut, oblidat o vulnerat, al llarg dels darrers deu
anys. Fins i tot algunes, aprovades per unanimitat ¡¡¡
Aquí sí, hi ha una vulneració d’acords oficials,
no entre partits, sinó de la màxima institució del país, com és el Parlament de
Catalunya. Però, si hi afegíssim altres acords, resolucions i propostes
presentades i votades en diferents Comissions del Parlament, la xifra superaria
el centenar. Tant és així que la
credibilitat del Parlament ha quedat molt malmesa arran aquests acords que
s’han incomplert de forma reiterada, lligats a temes tant variats i urgents com
les mesures contra la pobresa, o sobre inversions en el territori, desplegament
i incompliment de lleis, etc.
Tornant al principi, crec que la polèmica
aixecada pel pacte tripartit, amb Bildu, ha estat un error que servirà per a
evitar la seva repetició, en altres casos, però extreure’n una manca de
credibilitat del govern central, és, no
solament excessiu sinó fruit de la mala fe i el desconeixement de la realitat.
Farien bé els dos partits de govern, aquí, a casa nostra mirar les seves
agendes parlamentàries i fins i tot les del Consell Executiu, per veure qui
realment vulnera acords presos.
# posted by joan roma cunill @ 10:32 PM 
