Friday, May 15, 2020
PER PROVINCIES O PER REGIONS ? art. Regió 7
Aquest temps de pandèmia, ha servit per
obrir debats, vells debats, que alguns crèiem ja superats. Doncs, no. L’
interès dels partits independentistes, per amagar les greus deficiències de
gestió, carregant tots els errors al govern central, ha suposat agafar
qualsevol decisió, com un més, dels innumerables greuges de l’Estat, envers la
Generalitat.
N’hem vist moltes de polèmiques, però ara
n’agafo una, com exemple de les contradiccions que presideixen el govern de la
Generalitat i amb ell, el dels dos partits que el conformen. Em refereixo a la
proposta de desescalar el confinament, prenent com a base, la província. Paraula
maleïda per a molts independentistes, tot i que és una realitat, més que
consolidada, en la majoria de gestions i tramitacions, però com en molts altres
temes, la realitat no es té en compte.
Que hi hagi quatre diputacions, i que els
partits independentistes es barallin, fins extremes insospitats, per a presidir-les, no obsta perquè diguin
que no voldrien existissin. Bé, com en tants altres temes, les paraules se les
emporta el vent, i el que queden son els fets, la realitat.
I la realitat és que l’Estat, es
desconcentra, sota una base autonòmica i una provincial. Per entendre’ns, aquí
a Catalunya, hi ha una Delegació del Govern Central, a Barcelona, i quatre
subdelegacions provincials, coincidents amb les quatre províncies històriques:
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Pot agradar més o menys, però així està
establert, i així funciona.
Mirem ara, la desconcentració de poder de
la Generalitat. De fet, parlo de desconcentració i evito la de
descentralització, perquè el govern de la Generalitat, és tant o més
centralista que qualsevol altre. Deixem clares les coses. I qui vulgui
comprovar-ho, que ho faci, veurà la crua realitat.
Contra la decisió de Madrid, de desescalar
per províncies ( després modificada) s’alçaren veus reclamant que fos per
Regions sanitàries. Això, em porta a mostrar el caos total que impera a nivell
de Generalitat, quan tractem el tema territorial, cosa que espanta als
defensors de la racionalitat i la planificació.
A Catalunya, tenim, vuit vegueries i
quaranta – dues comarques, però set regions sanitàries, deu serveis
territorials d’ensenyament, onze comissions territorials d’urbanisme, nou
regions de seguretat ( Mossos d’Esquadra), set delegacions de govern, sis
serveis territorials d’agricultura, ramaderia i pesca, ...podria seguir,
demostrant el caos total , en el qual res coordina amb res. Es el triomf de la
xauxa, en el qual, cada departament fa el que vol i com vol.
Aquesta caòtica situació, suposa un
trencaclosques per als ajuntaments, consells comarcals, ciutadans, en general,
a l’hora de relacionar-se amb la Generalitat. Per un tema, pot pertànyer a una
regió, per un altre, a una altra, i així, successivament, fins arribar marejat,
al final dels tràmits. Aquesta pèssima planificació, a més d’enrevessada, i
caòtica, és extraordinàriament costosa, cosa que enllaça amb un meu article
anterior, reclamant una remodelació en profunditat de l’estructura de la
Generalitat. A més de molt cara, és molt ineficient.
Per acabar-ho d’arreglar, han augmentat en
dues més, les regions sanitàries, de manera provisional. Això fa que ara en
tinguem nou, en comptes de set. Trossejar Catalunya en nou territoris suposa
trencar les relacions habituals i normals entre tots ells, de manera que es
produeixen incongruències com que nosaltres no podrem anar a Barcelona ni ells
podran venir aquí. Quan dic Barcelona, vull dir tota l`’àrea metropolitana. O
Terrassa , Sabadell i moltes altres ciutats no podran anar a la capital, ni a
l’inrevès. Té lògica aquesta divisió ?. En absolut. Era més fàcil i pràctic el
desconfinament per províncies que no pas per regions sanitàries, que poca gent
coneix i encara menys, utilitza. Però, com que s’ha de dir a tot que no, ho farem
així encara que ens perjudiqui greument. Així, anem, així estem.
# posted by joan roma cunill @ 10:45 PM 
