Monday, May 04, 2020
I ARA ,...A GASTAR - article Nació Digital Solsona
I, ARA...A
GASTAR.
Venen temps molt complicats, molt, i correm el perill de perdre el que més
necessitem, tot i que , sovint, no ho
hem prou valorat. Em refereixo a les botigues del poble, la farmàcia, els bars
i restaurants, la perruqueria, el forn de pa, ...podria seguir. Son tots
aquells elements que permeten fer, una vida normal.
Ara sabem, el que no és normal. El que significa estar tancat a casa, dia i
nit, sense la llibertat que dona, la normalitat. I, per mantenir la normalitat,
anterior a la crisis, necessitem preservar les empreses, negocis, comerços,
espais de lleure i oci, etc. En primer lloc, les empreses, sense les quals, la
gent no tindria feina, i sense feina, no hi ha ingressos, de manera que aquesta
és la principal prioritat.
Però, n’hi ha d’altres, que depenen molt, de nosaltres mateixos. Ara, pot
haver-hi dues maneres d’enfocar la nova etapa. Una, és la de continuar mig
confinats, restringint al màxim moviments i despeses, a tots els nivells. Una
altra, és la d’intentar retornar a la normalitat, el més aviat possible.
Evidentment, sempre seguint, les directrius del govern central, que per això
actua com agent vigilant, controlador i assessor.
Complint, doncs, amb les recomanacions, tindrem al davant, l’ oportunitat
de salvar molta vida. Evidentment que molts no podran, per manca de recursos,
però qui en tingui, es hora de pensar en el conjunt, i permetre’ns ja no
dispendis absurds, però sí, despeses que teníem per un futur imprecís. Segur
que tots els lectors i lectores, tenen multitud de temes pendents. Jo mateix en
tinc uns quants, que van des de canvis de cortines, a compra d’elements per la
casa, canviar pintura, canviar algun moble, comprar roba, sabates, llibres,
música, tornar al cinema, al teatre, a concerts, a restaurants, museus....
El retorn a la normalitat, no sé quan durarà, però hem de procurar fruir de
cada nova oportunitat, com si ens hi anés la vida. La vida nostra, però , també
la col·lectiva. No serà igual el retorn, si volem anar a un bar o restaurant ,
i el trobem tancat, o a la botiga habitual de roba, sabates, o qualsevol altre
producte. Si el nostre entorn canvia, ens obligarà a canviar la nostra
normalitat, i no sempre serà per a bé, al contrari, perdrem una part de la
nostra rutina i quotidianitat. Per alguns, pot semblar, poc, però és molt el
que ens hi juguem.
El país sencer, pot entrar en recessió, si a banda dels problemes externs,
hi afegim altres d’interns, com seria la retracció en la despesa ordinària. No
pretenc ara llençar el diner, ni esdevenir poc auster, no. El que crec important
és que cadascú miri què pot fer, per reactivar l’economia petita, la del nostre
entorn, perquè la suma de molts entorns, farà que l’economia, en gran,
s’activi, i recuperi la normalitat.
Aquesta actitud, important, a nivell general, ho és molt més en pobles petits. Aquí, les
activitats les posem, fent ús de l’article determinat, el forn de pa, la
farmàcia, la perruqueria...de manera que si cau, no n’hi ha cap més. Quedem
sense. I un poble deixa de ser poble sinó té uns serveis essencials mínims. Aquesta
pandèmia pot produir uns danys irreversibles en tots els àmbits i sectors, però
territorialment es un desastre, perquè afegeix nous obstacles a les activitats
que ja tenien problemes.
A grans mals, grans remeis, i és cosa de tots, fer-ho possible. La crisis
deixa moltes famílies en situació molt vulnerable, i seran moltes les que no
podran fer despesa, perquè només poden lluitar per la supervivència. Pertocarà
a les institucions públiques, de la mà amb les privades, aconseguir que ningú
quedi pel camí. Però, si entre tots, sumem esforços per a reactivar l’economia,
segur ens en sortirem, abans i millor. Es hora de posar-ho en pràctica.
# posted by joan roma cunill @ 12:47 AM 
