Sunday, May 17, 2020
GESTIONAR L'INCERTESA - art. Nació Digital Solsona
GESTIONAR
L’INCERTESA.
Si en un país com el nostre, és molt
complicat, gestionar la normalitat, com no ha de ser difícil, gestionar la
incertesa. Produeix indignació , el permanent qüestionament de les decisions,
procedents del govern central, siguin quines siguin. Ni s’espera a tenir-les
totes al davant, per a desacreditar-les, sense, però, aportar cap alternativa
viable.
Aquesta constant i permanent dialèctica , causa molt de mal a totes les
institucions, i per descomptat a la ciutadania, perquè envia missatges de
derrotisme i desconfiança. Sembla una batalla de tots contra tots, sense un
mínim comú denominador que ajunti esforços per a millor lluitar contra l’enemic
comú.
A cada roda de premsa del govern central, surten comentaris i desacords, de
partits, presidents i alcaldes que consideren inadequades les mesures
adoptades. Si se’ls demana quines serien les alternatives, no en donen, o
simplement diuen que aquestes, no. Ja està.
Ens ha de preocupar, i molt, la falta de visió d’Estat, dels líders de la
oposició, i la deixadesa de funcions, dels partits independentistes. Els
primers, fan por, si algun dia arribessin a governar, perquè a banda de la
falta de preparació, s’uneix un partidisme i radicalisme exacerbats. Es la
vella i atrotinada dreta, capaç de resoldre els grans i complexos temes, amb
una senzillesa que fa fredor. Pel que fa els independentistes, sembla com si no
anés amb ells, el problema de la pandèmia. Es pot ser independentista, i alhora
solidari i cooperatiu, en buscar solucions a un problema que no coneix
ideologies ni fronteres. Però, no. Un mira l’altre, i en funció del moviment,
actua. Normalment, a favor de la no
implicació en cap solució. Després ja faran servir la tribuna del govern de la
Generalitat per a desacreditar el que s’hagi aprovat, sigui el que sigui. Es
l’infantilisme, fet govern.
Tornant al títol de l’article, el més difícil és, llevar-se cada dia, sense
tenir clar quina ha estat l’evolució de la pandèmia, i quins seran els
resultats al final del dia. Es evident que ningú pot fer previsions ni
planificacions, a tant curt termini. No ha d’estranyar tantes decisions , a
curt termini, tantes propostes, amb un grapat de dubtes, possibles retrocessos
o avenços , agafats amb pinces. No tenim un gran savi, pronosticador segur, de
l’evolució. Tenim un immens nombre de científics, carregats de dubtes que van
temptejant , sobre el terreny, les formules de sortida. Cap certesa ni cap
garantia.
Davant d’aquesta situació, ens pertoca a tots nosaltres, ser comprensius i
altament responsables de les nostres accions. Rebutjar solucions ràpides ,
sense cap aval científic, ni propostes forassenyades. Tinguem clar que estem en
bones mans, mereixedores que fem cas, a les seves propostes i decisions, i
situem-nos en contra de la demagògia , la inconsciència, o el passotisme,
d’alguns partits de l’oposició, inclosos alguns govern autonòmics, com el
nostre.
Fins no tenir, vacuna o algun medicament protector, l’ incertesa dominarà
l’ambient. Tinguem-ho en compte a l’hora de valorar i seguir les instruccions
dels que tenen la responsabilitat de decisió.