Wednesday, May 20, 2020
ENS ATREVIREM ? EL GRAN REPTE PENDENT.- art. El 9 Nou
ENS ATREVIREM
? EL GRAN REPTE PENDENT.
Les coses son com son, i no com voldríem, de manera que ens podem lamentar
de la crisis, o reflexionar com s’haurien d’haver fet les coses, aquí, allà o
més enllà, però no serveixen de res les lamentacions, sinó van acompanyades, de
reflexions, i sobretot d’actuacions, en conseqüència.
No és descobrir res, si dic que de les crisis se’n pot sortir destrossat, o
impulsat, per a fer canvis substancials com per evitar repeticions semblants, i
encarar el futur, cap a camins molt diferents dels que s’havia previst. Soc
partidari d’aquesta segona opció, sobretot perquè és la única que ens pot
permetre superar les destrosses i recuperar el temps perdut, a més de posar el
país, en millor situació, per a les generacions futures.
En anteriors escrits, he fet referència a la ineficàcia del model
d’administració que tenim. Es va copiar el model centralista espanyol, en tot i
per tot, de manera que la inflació en personal, burocràcia i despesa, és
insostenible. El que dic, pel cas de Catalunya, es pot dir pel cas del govern
central. Però , ara i aquí, el que m’interessa, és Catalunya.
Quaranta anys després, d’aquell primer govern, es té la gran oportunitat de
transformar tot el sistema administratiu, com per fer-lo modern, auster i
eficient. Si en altres moments, el president Pujol havia buscat model en
diferents països, en el meu cas, tinc sempre en el cap, el model suís. Sense
cap mena de dubte, el més eficient i més auster, de tots els existents.
Aquí, ningú ha estat capaç d’aprimar l’administració. Tots els governs, en aquests
quaranta anys, han reconegut les deficiències, però , cap s’ha atrevit a
resoldre-les. Tampoc, el Tripartit, en els set anys de govern. Al contrari,
cada quatre o vuit anys, s’han incrementat plantilles, creat nous tinglados i
buscat nous destins, per a col·locar persones o col·lectius, sense cap
justificació concreta. Hem arribat a un
punt insostenible. Qui cregui que pot continuar amb aquest model, s’equivoca
plenament. Perquè ? Doncs, perquè no es pot pagar, a no ser que algú cregui que
doblant o triplicant impostos, ho podrà mantenir.
Cal saber que Catalunya té un deute de vuitanta mil milions d’euros, xifra
increïblement elevada com per pensar en continuar gastant, sense liquidar, poc
a poc aquest deute. La roda ja no dona més voltes, de manera que el canvi
radical, s’ha de fer ara. I, la crisis ajuda a portar a terme el repte pendent:
la simplificació , reducció i modernització de tota l’administració pública. Es a dir, aprimar les administracions ,
fer-les molt austeres, i molt eficients. Oblidar somnis passats, no voler
competir en imatges ni estructures d’estat, i centrar se en aprofitar al màxim,
els recursos existents.
Per entendre’ns, toca emprendre la gran reestructuració pendent. Vol dir,
acceptar la realitat, i aprofitar-la per treure’n el màxim rendiment. Traduït
en fets, equival a mantenir i enfortir els ajuntaments, deixant clares les
seves competències i serveis. Reduir les superestructures de la Generalitat, en
tot allò que no li és propi o no justifica el seu cost, i finalment millorar la
coordinació i finançament de la Generalitat, amb l’Estat. Tres nivells
d’administració, basats en la coordinació i la cooperació.
Què queda pel camí ? Els consells comarcals. Tal com son ara no tenen raó
de ser, ni es poden mantenir. En tot
cas, dissolguem-los i que els ajuntaments s’agrupin en mancomunitats de
serveis, per a millor servir als ciutadans.
Oblidem-nos de les regions o vegueries. No gastem més diners, ni temps, en
unes estructures inservibles, de molt elevat cost i que no resolen res. Som a
temps, d’evitar més despeses de les ja fetes. Oblidem també institucions que no
han servit per a res, com Sindicatura de Greuges i la de Comptes que es podria
incloure dintre de Economia i Finances.
Son despeses inútils, a l’igual que un centenar de consorcis,
organismes, delegacions , etc. Pel que fa delegacions, a fora de Catalunya, es
justifiquen la de Brussel·les i la de Madrid, les altres son xiringuitos per
aparentar el que no es té. Pel que fa
mitjans públics com TV3, Catalunya radio, i altres, el millor és privatitzar-los
i evitar centenars de milions anuals de despesa injustificada.
Per últim, a nivell de Generalitat, s’imposa una reducció dràstica de
departaments i serveis insostenibles. Un petit país com el nostre, podria
funcionar amb menys d’una desena de departaments ( vull recordar que Suïssa té
només set ministeris, amb la mateixa població que nosaltres). Feta la
reestructuració, equivalent a una autèntica revolució, implantem models
innovadors i àgils de gestió. La crisis justifica, no,perdó facilita, impulsar
el gran repte pendent que tenim com a país .
Qui cregui que pot continuar com si res no hagués passat o somniant en
altres móns, veurà ben aviat que ja no és, ni possible ni viable.
# posted by joan roma cunill @ 5:29 AM 
