Friday, May 01, 2020
EL DINER PÚBLIC - art. Regió 7
EL DINER PÚBLIC.
Ja fa molts anys, vaig fer meva, la
descripció del càrrec d’alcalde, expressada per Antoni Farrés, alcalde de
Sabadell ( q.e.p.d). Un alcalde, és l’encarregat d’una empresa, dita
Ajuntament, de la qual tots els veïns, en son accionistes, amb uns
contramestres que estan en el govern o a la oposició, treballant tots plegats,
per a portar l’empresa de serveis, cap el millor destí. Plenament d’acord.
En aquesta descripció hi va inclòs el donar comptes, en tot moment, de les
grans o petites decisions municipals, i sobretot “el bon govern”, entès com
l’ús i destí rigorós del diner públic, puix que és de tots. Al llarg de tota la
meva vida municipal, he procurat seguir, aquest camí.
Dic això, a la vista de les decisions preses per l’alcalde de Sant Fruitós
de Bages, en tant que responsable de l’equip de govern, en discrepància amb la
resta de grups municipals, majoritaris, en el conjunt del Consistori.
Que un ajuntament sigui ric, al meu entendre, no ha de suposar donar un destí
“populista” al diner públic. Gastar uns milers d’ euros en repartir set-centes
“mones de Pasqua” per totes les llars del municipi, independentment del poder
adquisitiu de cada llar, és discutible. Destinar quatre-cents mil euros, a
repartir seixanta euros per llar , on hi hagi algun membre afectat per un ERTO,
no ho considero just, perquè alguns d’aquests afectats poden tenir sous molt
elevats ( en conec alguns). Repartir milers de roses, per totes les llars, és
una altra decisió, clarament “populista” .
Preveure set-cents mil euros per altres actuacions “populistes”, entre
les quals un monument de record a les víctimes del virus i els professionals de
la sanitat, és fer despeses immediates, sense pensar en el dur futur que ens
espera. També, a Sant Fruitós.
Podria seguir, i de ben segur, que el dia de publicació d’aquest article,
poden haver-ne ocorregut algunes més. Perquè el desacord ? Perquè els equips de
govern, han de centrar se en donar compliment a les competències municipals, i
ser molt curosos en el destí del diner públic. De cara als propis ciutadans, i
com exemple, pel conjunt de la resta de ciutadania. Es segur que per a molts
ciutadans de Sant Fruitós, aquestes son mesures, simpàtiques, ben acollides, i
n’esperen d’altres de similars. Ara bé, algú ha pensat en el futur immediat ?
Té, Sant Fruitós tots els serveis garantits ? No té famílies amb problemes ?
Tots els nens i nenes estan degudament acollits ? No hi ha gent gran amb
problemes ? Ningú ha perdut la feina, en aquesta crisis ?...podria seguir.
Veure aquestes despeses, dona la impressió que es té diner i no se sap com
gastar-lo. El futur, ja arribarà, i ja decidirem què fem. Tot el contrari del
manual del polític previsor i bon administrador. Jo preferiria destinar els
quatre-cents mil euros, o un milió, a impulsar un pla d’ocupació per a quaranta
o cinquanta persones, que hagin perdut la feina, per dedicar-les a tota mena de
treballs municipals. O, a garantir la continuïtat d’un grapat d’empreses i
comerços que no podran reobrir, pels danys causats per la pandèmia. O a la
compra de tablets per a tots els nens i nenes, en situació de limitació
econòmica. O , comprar vuit o deu cases velles, per a restaurar-les i així
disposar de vint-i-cinc o trenta pisos de lloguer social, o, planificar el dur
futur que ens espera....
Política és pedagogia. I el populisme, és totalment contrari a la
pedagogia. Donar la impressió que es té diner de sobres, dona una pèssima
imatge als ciutadans, propis, i a la resta, en general. El diner sempre és
escàs, i sempre ha de tenir un destí molt rigorós. I sempre s’ha de tenir
present el futur, oimés quan està ple d’incertituds. Estic en contra d’aquestes
actuacions, però hauran de ser els ciutadans del propi municipi, els qui diguin
si volen continuar per aquest camí o canviar de rumb. En una administració
pública, sempre ha d’imperar l’austeritat, sempre.
# posted by joan roma cunill @ 10:21 PM 
