Sunday, April 19, 2020
UN GEGANT, AMB PEUS DE FANG - art. Endavant Digital
UN GEGANT, AMB
PEUS DE FANG.
A vegades, creiem que les grans potències, estan preparades per a lluitar
contra qualsevol contingència, degut a les impressionants empreses que tenen, i
el poder militar que mostren, sempre i en tot lloc.
I no. No sempre estan preparades, quan l’enemic és invisible o molt poc
conegut. Aquest és el cas de la pandèmia, provocada pel Covid-19. Aparegut a
Xina, s’ha escampat per tot el món, a una rapidesa inusitada, amb danys
enormes, sobre les persones, i l’economia. Danys que seran molt difícils de
superar.
Hem vist, com s’hi ha fet front, en diversos països, de la UE, així com en
els asiàtics, però ens ha sorprès la manera que com ho ha fet la primera
potència mundial: els EUA, amb un president, totalment fora de lloc.
La primera lliçó que hem d’aprendre i que aprendran els nord-americans, és
que no qualsevol persona pot esdevenir president de la nació. En temes
seriosos, no es pot tenir al capdavant del govern, a una persona poc rigorosa,
voluble, i capaç de canviar d’opinió, d’un moment a l’altre.
Tampoc es pot tenir a la primera potència mundial, amb una sanitat impròpia
de la seva potència. Es calculen en 30 milions les persones que no tenen cobertura sanitària. I no se sap
quants il·legals hi ha en el país que per descomptat , tampoc tenen cobertura,
de manera que la capacitat de la pandèmia és molt més gran, perquè milions de
persones infectades, continuaran treballant o circulant, per impossibilitat de
ser ateses.
Així, doncs, un país que no té cura de tota la seva població, es veu
exposat a patir més que cap altre, les conseqüències d’una pandèmia com la que
patim. Es una mostra clara d’un gegant amb peus de fang. Un fang que farà caure
a desenes de milers de persones, arreu d’un país, que tampoc ha estat capaç de
marcar normes per a tot el territori.
També, ens farà veure, la importància de tenir les prioritats clares, i de
no jugar amb baixades d’impostos, si això suposa desmantellar sistemes de
salut, o d’educació i serveis socials, pilars bàsics de l’estat de benestar.
D’aquesta crisis en sortirem canviats. Sense cap mena de dubte. Però, el
canvi ha de servir per a corregir errors comesos que no es poden repetir, si
volem trobar-nos en millors condicions, per una propera vegada. I és que una
propera vegada la podem tenir d’aquí uns mesos o uns anys, i no podem acceptar
resignadament que no hi ha cap més remei, que acceptar aquesta mena de plaga,
sense poder-hi fer res.
En els EUA hauran de donar-se compte que tenir fora de la sanitat, a
milions de persones, és perjudicial per a ells, i per al conjunt. I aquí, hem
de tenir clar que les retallades en sanitat, tard o d’hora es paguen. Ara, les
paguem, com paguem també el fet d’haver perdut algunes empreses estratègiques
que fabricaven materials i equipaments indispensables per a lluitar contra una
pandèmia com la que tenim al damunt. Si aprenem dels errors, anirem bé, si
persistim en no veure’ls , els
repetirem. Tinguem-ho clar.