Monday, April 06, 2020
SECTORS ESTRATÈGICS - art. Nació Digital Solsona
SECTORS
ESTRATÈGICS.
Si una cosa demostra, l’actual crisis per la pandèmia, és la relaxació en
alguns temes que havien estat essencials, durant els anys de la “guerra
freda”. El llarg període, posterior a la
segona guerra mundial, fins a la caiguda de la Unió Soviètica, va suposar estar
molt alerta a dominar, tots i cadascun dels “sectors estratègics” del país.
Cada país, del món occidental, era conscient de les seves febleses i de la
necessitat d’estar sempre alerta y en les millors condicions, per si es produïa
un nou conflicte mundial. D’aquí que sectors com el carbó, la producció
d’electricitat, el gas, les grans indústries, determinats productes químics,
mines, etc, eren mantingudes, encara que fossin deficitàries. Era el tribut a
pagar, per ser i mantenir la independència.
La caiguda de la URSS, l’ampliació de la Unió Europea, la bona relació amb
EUA, una certa obertura de Xina, i la globalització general, varen relaxar els
ànims, i varen fer caure els proteccionismes sobre multitud de productes, abans
considerats “estratègics”. Però, res és per a sempre, i si una cosa ha
demostrat la pandèmia, és la necessitat d’introduir canvis, en molts àmbits, de
la política i l’economia, si volem enfortir i garantir el sistema que tenim.
D’entrada, constatar que les velles relacions entre socis, han canviat
substancialment. Per una banda, Gran Bretanya, ha trencat amb la UE i per
altra, la bona relació i interdependència amb EUA, ha fet fallida, de la mà del
president més estrafolari que ha tingut mai , aquesta gran potència, demostrant
que ens hem d’espavilar per nosaltres sols, si volem garantir els nostres
interessos ( els dels europeus).
Per entendre el que vull dir, aquests dies, hem vist com material ben poc
“tècnic”, ni especialment difícil de produir o fabricar, havia de venir de la
Xina, perquè aquí no el produíem, o en quantitats realment ridícules. Tots
sabem que quan hi ha escassetat d’un material, aquest puja de preu, i passa a
ser “estratègic”, amb tot el que això representa. HO hem vist amb les
mascaretes, granotes de protecció, ulleres, guants, respiradors....tothom s’ha
avocat cap a Xina, produint un col·lapse immens.
El resultat de tot plegat, un increment enorme de preus, uns terminis
d’entrega llargs, alguns materials poc fiables...a banda d’unes guerres
comercials, entre països, i fins i tot entre territoris del mateix país. Què
vol dir això ? Doncs, que multitud d’empreses espanyoles han anat tancant , al
llarg dels anys, sense tenir qui les rellevés. Resultat, dependència total de
tercers països, amb tot el que comporta.
I ara ens referim a materials i equipaments senzills. Si això ho traslladem
a materials o maquinària més sofisticada, veurem el greu perill que correm sinó
rectifiquem a temps. Aquesta constatació de les febleses nostres i del conjunt
de la UE, obligarà a estudiar i planificar, amb temps i forma, un pla
d’infraestructures, equipaments i serveis, a salvaguardar, per casos de crisis.
No podem tornar a improvisar, perquè costa vides, i a més suposa dependre
d’altres països, que primer pensaran en ells, i després en nosaltres.
De les crisis, se’n pot sortir reforçat si s’estudien els errors, i es
resolen les deficiències. Toca pensar en com garantim els “sectors
estratègics”, fonamentals i alhora decidim unes prioritats d’inversió i
atenció, per poder fer front als problemes, en millors condicions. En aquest
cas, hem vist que ni el PP ni CiU ( ara els posconvergents) ni ERC han fet cap
auto crítica per haver reduït enormement els recursos per a la sanitat pública.
La manca de professionals, d’equipaments i serveis, no és culpa de tercers
països, sinó de decisions polítiques, preses pels partits de govern, en els
darrers deu anys. No ens equivoquem d’adversaris, ni desviem culpes cap a
d’altres. Tots els errors es paguen i aquest l’estem pagant, molt i molt car.
# posted by joan roma cunill @ 9:23 AM 
