Thursday, April 16, 2020
RESIDÈNCIES, TOCADES I ENFONSADES ? - art. Diari de Terrassa
RESIDÈNCIES,
TOCADES I ENFONSADES ?
Un dels pitjors danys de la pandèmia, s’ha produït en el sector de les
residències, per a gent gran. Per un
doble motiu. El primer, perquè el nombre d’infectats pel Covid-19, ha estat
molt elevat, i en conseqüència, el nombre de defuncions. El segon, perquè les
ha deixat molt tocades, a nivell de prestigi i a nivell econòmic. Serà molt
complicat, salvar-les. Perquè ?
Avui, em referiré a les públiques. Les privades, tenen altres derivacions
que seria complicat i llarg d’explicar. Pel que fa les públiques, el marge
econòmic, entre ingressos i despeses, és molt prim. Es lògic. Totes les
administracions procuren imposar unes quotes, el més assequibles possible, per
tal de facilitar l’accés a les classes més populars, de manera que els preus
estan molt ajustats. Molt.
Això vol dir que perquè una residència, sigui viable, econòmicament
parlant, té dues vies. Una, la de tenir una gestió exemplar, ajustant al màxim
, ingressos i despeses, en un difícil equilibri que han de mantenir, costi el
que costi. Una segona via, és aconseguir aportacions públiques que complementin
els ingressos, de manera que evitin el dèficit.
Què passa, amb aquesta crisis ? Doncs, que ha trencat l’equilibri entre
ingressos i despeses, per culpa d’un descens de l’ocupació, en alguns casos,
molt accentuat. Totes les residències, tenen llista d’espera , per entrar, de
manera que quan es produeix una baixa, es procura cobrir-la al cap de poques
hores. Ja no dic, dies, sinó hores, per aconseguir mantenir el nivell
d’ingressos.
Ara i aquí, s’estan produint dos efectes negatius, severs. Per una banda,
es perden ocupacions, degut a les defuncions, i per altra, s’ha permès als
familiars, emportar-se a casa, el familiar ingressat, reservant-li plaça per a
quan vulgui o pugui tornar. El que ningú explica, però es deriva d’aquesta
decisió, és que el resident, no pagarà a la residència, durant el temps que
estigui a fora, de forma que la residència, tindrà plaça reservada, però no la
cobrarà.
Així, doncs, el prim equilibri existent, es trenca de manera
contundent. No tenir totes les places
ocupades, pot suposar, una disminució d’ingressos de vint, trenta, quaranta mil
euros al mes, malgrat mantenir les mateixes despeses. Qui cobrirà aquest deute
? Ningú ho sap, ni ningú ho ha previst. I puc assegurar que parlem de milions,
en el conjunt del país. Aquesta haurà de ser una de les grans prioritats del
govern, una vegada vençuda la pandèmia.
Hi ha, però, un altre aspecte greu en la crisis, difícil de quantificar,
difícil de predir, de cara el futur immediat. Es tracta, del cop al prestigi,
de les residències, en el seu conjunt. La resposta feble, tinguda per part del
conjunt del sistema sanitari, les ha deixades, “a la seva sort”. Cap d’elles
estava preparada per un cop tant dur, i tant immediat. Seria injust fer planar
els dubtes sobre la seva preparació i entrega, perquè la realitat desmenteix
qualsevol comentari. Però, és cert que la seguretat, que tots teníem, en
aquestes institucions ha quedat tocada.
Què caldrà fer ? Doncs, aprendre dels errors i posar-se al dia, per a
futures situacions. Totes les residències, han anat millorant les seves instal·lacions,
en els darrers anys, i el que tocarà fer, és fomentar un pla d’adequació, per
tal de tenir més i millors espais d’aïllament, i equipar-les millor, en
determinats materials.
I, de forma similar, a com s’ha de fer en la Sanitat pública, s’han
d’incrementar els convenis entre residencies i Generalitat, de manera que les
places públiques tinguin unes majors aportacions, que les actuals, per a tenir
un marge més gran de disponibilitat econòmica.
Pel que fa el prestigi, els professionals, d’aquestes residències, han fet
el mateix sacrifici i entrega, que els professionals sanitaris, en hospitals,
de manera que si les baixes han estat més elevades, ho han estat per raons
d’afectacions diverses i edat, però no per manca d’atenció , prevenció i
actuació. El que sí hem vist, una vegada més, és la manca de coordinació i
gestió, per part del Govern de la Generalitat. Ocupats, en baralles internes,
és lògic no tinguin temps per a dedicar-lo, a qüestions prioritàries, com complir
les plenes competències que tenen, en aquest sector.
# posted by joan roma cunill @ 10:38 PM 
