Tuesday, April 14, 2020
PRUDÈNCIA EXCESSIVA - art. Endavant digital
PRUDÈNCIA
EXCESSIVA ?
No voldria estar en el lloc de Miquel Iceta, i encara menys, en el de
Salvador Illa. Cadascú, en el seu lloc, estan fent una magnífica feina, deixant
de banda crítiques estèrils, i batalletes de partit.
Amb tot, per part del partit, considero que pequem, com sempre, d’un excés
de prudència i sentit d’Estat. Estic d’acord , en que qualsevol crítica, ha de
venir de la mà d’una suficient ponderació i un cúmul de documentació, però amb
les dues condicions presents, hem de sortir a rebatre els posicionaments de
determinats partits, i molt especialment del president Torra i el seu equip.
Bé, dir equip, al Consell Executiu, és un elogi que no ve al cas, perquè sembla
més un orgue de gats, que no pas un autèntic govern.
I, precisament per aquesta causa, hauríem de sortir, de tant en tant, a
posar en evidència els errors, les males pràctiques, la manca d’estratègica, la
manca de personal, material i organització, en tots els aspectes de la lluita
contra la pandèmia.
Una cosa és tenir la preparació contra una pandèmia, que ningú podia
preveure, altra cosa és que un mes i mig després, el desgavell continuï sent
generalitzat. He parlat amb alcaldes, regidors, consellers comarcals, personal
de residències, farmacèutics, ...el resum és d’improvisació generalitzada,
encara ara.
Aleshores, perquè callar ? perquè aquest excés de prudència ? perquè no
sortir i dir les veritats del barquer, a una població segrestada per la
informació partidista i sectària de TV3 , Catalunya Radio , diaris i mitjans
privats, generosament subvencionats per la Generalitat ?
El grau de sectarisme i deslleialtat institucional, esdevé escandalosa, a
cada compareixença del Trio del Desastre: Miquel Buch – Meritxell Budó – Alba
Vergés. Més que informació pròpia i propostes d’actuació, la compareixença
deriva cap a crítiques a tort i a dret, del que han decidit a Madrid. Es més,
amb mentides incloses, o silencis escandalosos.
Puc comprendre que la gent no acceptaria compareixences semblants, per part
de representants del PSC, però és que nosaltres , mai ens atreviríem a actuar
de manera semblant. El nostre ADN és diferent. No ens permet jugar amb les pors
ni les angoixes de la gent. Es impensable. Però, dit això, un dia a la setmana,
he trobat a faltar la veu del PSC, amb to i contingut, institucionals.
No s’ha d’entrar en conflictes inútils, però deixar clara l’ajuda i
cooperació que ha ofert el govern central, sí. Ha vingut un munt de material,
de tota mena, que sembla s’hagi fos, a l’entrar en el territori català. Perquè
no s’explica on han anat a parar els milions de mascaretes, guants, bates i
granotes sanitàries ? On els respiradors ? On ha actuat l’ UME o altres cossos
de seguretat ?
Perquè no explicar que dotzenes d’ajuntaments no han estat atesos, ni rebut
resposta, a peticions fetes a la Generalitat ? Perquè no dir el mateix pel que
fa residències ? Perquè no exposar on té competències la Generalitat, i perquè
no les ha exercit ? O es que algú vol donar per bo que la declaració d’Estat
d’Alarma, les ha suspès ?
Es indignant l’ús i abús, de la crítica i deslleialtat institucional del
govern de la Generalitat. Algú, situat al més alt nivell del PSC, ho ha de dir
i combatre. Amb bones formes i contundent contingut, però fem-ho. Estem cansats
d’escoltar propaganda, en comptes de propostes per resoldre la greu crisis que
patim.
# posted by joan roma cunill @ 2:36 AM 
