Thursday, April 02, 2020
MANAR, A CASA DELS ALTRES - art. Diari de Terrassa
MANAR A CASA DELS
ALTRES.
Es evident que estem en un país mediterrani, amb tot el que té de positiu i
negatiu, però , en situacions d’emergència, enyoro el caràcter germànic. Per
qüestions d’idioma, i per haver viscut set anys a Suïssa, segueixo molt d’aprop
la pandèmia en aquells països, via mitjans de comunicació.
Allà, la declaració d’estat d’alarma, no comporta cap mena de discussió ni
retrets, entre partits i administracions. Es una mesura lògica, prevista i
necessària. Ja està. Cadascú en el seu lloc, i cadascú a les ordres del seu
superior, tant a la feina, com a les institucions. Que el govern central
alemany, decideix assumir competències dels Länder, doncs, endavant per això és
el govern estatal. Que el govern suís, ho fa, respecte les competències
cantonals, cap problema, és la mesura indicada. Poso aquests dos exemples, de
dos països , amb sistemes federals exemplars.
Que la comissió tècnica, decideix unes mesures concretes, doncs es
compleixen. Faltaria més. A ningú se li ocorreria posar en qüestió, el
comandament únic, ni l’ordre establert. Tothom té clar que la bona organització
i disciplina, son bàsiques per al resultat final.
Dic aixó, perquè, cada dia que passa, es fa més evident la necessitat de
deixar clares les competències, de cada nivell administratiu. Estem cansats, de
veure com alguns volen manar a casa dels altres, i a més donar lliçons de com
s’han de fer les coses. Necessitem urgentment renovar el Parlament i elegir un
nou Consell Executiu i un nou President, perquè sinó ens farem mal, tots
plegats.
Aquesta mania de voler actuar sols, i voler demostrar que som més savis que
ningú, ens ha portat a una de les pitjors situacions de la nostra història. I
lluny d’acceptar o reconèixer els errors, els volen amagar, criticant als
altres. La setmana passada, en aquestes mateixes pàgines, vaig exposar el greu desmantellament de la sanitat
catalana, en els darrers deu anys. Ara, vull recordar que el deute és tant
elevat, que el govern de la Generalitat, no pot comprar res, ni contractar cap
crèdit que no estigui avalat pel govern central. Tenim, una llosa de vuitanta
mil milions d’euros, de deute.
Si això, és així, qui seria capaç de refusar ajudes disponibles ? Qui
criticaria actuacions quan tu mateix les estàs duent a terme ? El desgavell
intern del govern de la Generalitat, junt amb les batalles entre partits de
govern, i la manca de liquiditat econòmica, fa que la coordinació amb l’Estat,
sigui en tot i per tot. Bé, hauria de
ser, però no és. Es vol continuar donant
mostres de superioritat, de menyspreu per les mesures preses, de auto
suficiència infantil, malgrat tenir al davant, la pitjor de les crisis que mai haguéssim
pogut imaginar.
Estic vivint la crisis, com milions de ciutadans . Reclòs a casa, i malgrat
tot, fent el possible per ajudar, per vies tecnològiques, a petits ajuntaments
i entitats, públiques i privades, a obtenir material adient, per fer front a la
pandèmia. Una vegada més, ha estat la Diputació de Barcelona, la que ha ofert
ajuda immediata als ajuntaments, per a poder lluitar millor, i , en canvi hem
vist la incapacitat de la Generalitat per a mantenir oberts determinats
serveis, o fer-ne la deguda supervisió i control.
I com ve sent habitual, la crítica, abans que la coordinació i cooperació.
I el rebuig a l’ajuda externa si ve de la mà de les forces armades,
especialment si es tracta de l’exèrcit. Com es pot ser tant sectari i tenir
tant poca “visió d’Estat”? Quan ets alcalde, conseller, president, amb el cap
sobre les espatlles, acceptes l’ajuda, vingui d’allà on vingui. Per això, ens
han elegit els ciutadans. I , escoltes els tècnics experts, abans de manifestar
opcions , i emprendre actuacions concretes. I sobretot, no et fiquis a manar a
casa dels altres, quan tens la casa pròpia , feta un desastre. Una vegada més,
hem pogut veure, en viu i en directe, com no s’ha de governar un país. Serà bo
recordar-ho, quan vençuda la pandèmia, puguem elegir nou Parlament.