Saturday, April 18, 2020
LES CAPITALS, NO NECESSITEN AJUDA ? -art. Regió 7
LES CAPITALS, NO
NECESSITEN AJUDA ?
Quan deixem enrere, la batalla contra la pandèmia, tocarà avaluar i
reflexionar, sobre com s’ha fet front a la pitjor crisis sanitària que hem
conegut, i com han intervingut els diferents àmbits, en la resolució del problema.
Es qüestió obligada, per a corregir errors, i reforçar-se per si un dia, torna
una crisis semblant.
Som país, de poca tradició en l’auto crítica. Quan dic país, tant em
refereixo a Espanya, com a Catalunya. En aquest i en molts altres casos, anem
de bracet. Mala cosa, perquè si no som capaços d’avaluar els propis errors,
encara ho serem menys, d’ acceptar les crítiques dels altres.
Dic això, a la vista de com han anat les coses, en aquests dos mesos de
crisis. Una crisis, imprevista i en bona part, imprevisible que ha obligat a
implementar respostes i solucions. De fet, és en l’adversitat, quan un càrrec
polític mostra la seva capacitat de gestió i lideratge. També passa, i així ho
hem vist, en els professionals sanitaris, i d’altres sectors, tensionats tots,
per lluitar, amb les eines disponibles, contra l’enemic comú.
Deu n’hi do, la bona resposta tinguda, tot i els clars obscurs, en alguns
àmbits i sectors. Avui, voldria parlar, del greu error en mantenir el
sectarisme, el partidisme, en temps de crisis. Durant prop de deu anys, hem
estat trasbalsats pel procés independentista, que ha trastocat plans i
modificat planificacions i previsions de tota mena. Algun dia, algú estudiarà,
els esforços perduts, les ocasions truncades, els projectes perduts, per haver
desviat l’atenció, cap a objectius inassolibles, en comptes de pensar en els
problemes directes dels ciutadans.
Però, tornant al tema, resulta curiós veure les respostes dels diferents
alcaldes / alcaldesses, per a fer front a la pandèmia. En temps de crisis, tota
ajuda és benvinguda, vingui d’on vingui, sigui qui sigui, qui la dirigeixi o la
presideixi. En els meus vint-i-vuit anys d’alcalde, mai havia refusat una
ajuda, pública o privada, si anava dirigida a millorar les condicions del poble
que presidia.
Des de fa dies, veiem la bona feina de l’exèrcit, en general, i de l’UME (
unitat militar d’emergències) en particular, en multitud de pobles i ciutats de
tot Espanya, i lògicament, també de Catalunya. Ajuda que ha arribat a molts
municipis de la Catalunya Central, si l’havien demanada. Son molts, els qui han
actuat sota el principi d’acceptar ajuda, a benefici dels ciutadans. Parlem
d’accions destinades a desinfectar, infraestructures, equipaments i serveis
públics, de primera necessitat. O de muntar instal·lacions, complementàries,
als hospitals o d’acolliment a persones desvalgudes.
Un dia repassarem, el mapa d’intervencions, i ens donarem compte dels buits
territorials, precisament, en les capitals de comarca. No en totes, però sí, en
les nostres de la Catalunya Central. No hem vist, cap actuació, a Manresa,
Berga, Igualada, Solsona, Vic, Moià, ...podríem anar més enllà, i tampoc en
trobaríem. Es que l’exèrcit, no va a les capitals ? Hi ha algun reglament o
norma que ho impedeixi o ho posi més complicat ? No, en absolut. Les unitats
militars actuen allà on son demanades. Es evident que no poden anar allà on no
se’ls demana, ni entrar en cap equipament, sense la deguda autorització.
Aleshores, perquè han anat a uns llocs, i no, a uns altres ? Doncs, per la simple raó d’actuacions sectàries i
partidistes, per part dels alcaldes / alcaldesses d’aquestes capitals. Encara
amb el xip posat del procés, no volen passar per aquells que han demanat ajuda
a l’exèrcit espanyol. No, no ho poden fer això. Es evident que a cada capital
hi ha residències, amb problemes, zones necessitades de ser desinfectades,
espais per netejar...però, no. Es més fort el partidisme que no pas l’interès
general dels ciutadans. Recordem-ho quan repassem actuacions i ens disposem a
elegir nou Parlament.
# posted by joan roma cunill @ 12:53 AM 
