Sunday, April 12, 2020
LA TRIPLE CRISIS - art. Nació Digital Solsona
LA TRIPLE CRISIS
Sol passar, l’acumulació de problemes, en una crisis determinada, que
l’empitjora de forma considerable. Es el que crec que passa, en el moment
actual, quan batallem, amb tots els mitjans possibles, contra una pandèmia que
ningú havia previst, ni menys, imaginat.
Ens ha agafat d’imprevist , sense els deures fets, i amb dimensions que
superen tot l’imaginable. El més preocupant, però, és la conjunció de
situacions, que empitjoren, i molt, la gestió i resolució dels seus efectes.
M’explico.
A nivell espanyol, crec, sincerament, que el govern central ho està fent,
raonablement bé. Sense llençar les campanes al vol, hem de reconèixer que ,
passats els dies inicials, en que arreu del món, hi havia incredulitat respecte
la duresa de l’epidèmia, ben aviat es va veure la possibilitat de convertir-se
en pandèmia, amb efectes catastròfics a tots els nivells.
En aquells, ja llunyans dies, es va decretar l’estat d’alarma, mobilitzant
tots els mitjans a l’abast per a fer-hi front. A partir d’aleshores, i fins a
data d’avui, ningú podrà dir que no s’han posat totes les eines a l’abast, per
a contenir els contagis i invertir la corba.
Ara bé, perquè parlo de “triple crisis”? Doncs, perquè hem de lluitar
contra la pandèmia, com a primera i urgent mesura, però alhora hem de fer-ho
mancats de la deguda lleialtat de partits i territoris. La pandèmia ha arribat,
en un dels pitjors moments, pel que fa lideratges, estatals, i territorials.
Aquesta és la segona crisis, de la qual vull parlar.
Alguns, es queixen de no prou diàleg entre partits, però, es té en compte
el caràcter, la preparació i el sentit d’Estat, del cap de l’oposició, Pablo
Casado ? Algú creu poder fer pactes i acords, amb un personatge com aquest ? A
més , envoltat d’altres personatges, tant o més poc de fiar ? I no només tenim
aquest problema, és que uns quants altres lideratges, no aporten cap garantia
ni seguretat, en la gestió d’una crisi d’aquestes dimensions. A la crisis
sanitària, s’hi afegeix, doncs, una crisis política , a la qual hi podríem
sumar alguns presidents/es territorials.
I en aquesta doble crisis, hi hem de sumar una altra d’externa. La de
desconcert de la UE, per una banda i l’existència de lideratges mundials,
clarament tòxics. D’altra manera anirien les coses, si al capdavant de la
primera potència mundial, hi hagués un president realment, amb visió mundial.
Fins ara, el paper dels EUA, havia estat la de soci fidel de la UE, i al
mateix temps, capdavanter a l’hora d’afrontar crisis, de tota mena. Fossin de
seguretat, econòmiques, o sanitàries, com és el cas d’ara. En aquests moments,
el nostre soci – protector dels darrers cent anys, ha decidit anar a les seves,
i si li convé, abandonar o perjudicar la UE. Mai vist, ni mai imaginat, de
manera que la triple crisis, l’hem de gestionar , en unes condicions realment
molt complicades.
La mediocritat, és una de les armes de destrucció massiva, pel que té
d’incapacitat de fer front a qualsevol problema, amb un mínim de rapidesa i
eficàcia. Només falta que mirem algunes decisions d’alguns ajuntaments, en
funció de l’alcalde / alcaldessa. D’aquí anem cap al govern de la Generalitat,
i mirem com gestiona la pitjor crisis, en plena baralla interna, entre els dos
partits de govern. A nivell d’Espanya, mirem la irresponsabilitat d’alguns
líders de partit, i finalment , mirem cap enfora, en països de gran rellevància
com Gran Bretanya, Rússia, Brasil, o els abans esmentats EUA. La mediocritat,
per no posar-hi una altra paraula, impera per tot arreu, i fa menys efectiva la
lluita contra la pandèmia que patim. Estem,
en mig d’una triple crisis. Quan valorem la gestió del govern central,
tinguem-ho en compte.
# posted by joan roma cunill @ 11:31 PM 
