Friday, April 10, 2020
LA PROVA DEL 9- art. Regió 7
LA PROVA DEL 9.
Abans del triomf de la informàtica, per a comprovar si una operació
matemàtica era correcta o no , aplicàvem “la prova del 9 “. Aquesta prova és, un artifici matemàtic, per
a verificar si una operació de suma, resta, multiplicació o divisió, és errònia
o no. Els nostres mestres, ens la feien aplicar, per a comprovar la correcció o
no, de les operacions més elementals.
En política, s’ha fet servir, molt sovint aquesta expressió, per a
confrontar idees i propostes, amb els seus resultats. Recordo haver-la escoltat
multitud de vegades, en els debats, en el Parlament de Catalunya, quan la
Cambra catalana, era el centre de la vida política del país. Un paper que ha
perdut, en els darrers anys, conseqüència d’un procés que ha volgut canviar les
regles de joc, i vulnerar el que entre tots , havíem construït. Però, torno, al
tema.
Durant molts anys, i molt especialment, en els anys de procés, s’ha volgut
vendre la idea de que Catalunya, per ella sola, funcionaria molt millor que
integrada dintre d’Espanya. En els partits independentistes, hi ha una clara
prepotència, i un menyspreu , respecte el funcionament de l’Estat. De fet, en
tot moment, es procura elogiar qualsevol decisió del govern català, i denigrar
totes les decisions del govern central, cosa que ocupa , especialment, els
òrgans de propaganda de la Generalitat, com TV3, Catalunya Radio i altres
mitjans privats, generosament subvencions pel nostre govern.
Però, per això, existeix la prova del 9, encara que estiguem en el món de
les noves tecnologies. Si mirem la gestió de la crisis, i els seus temps
anteriors, veurem com els errors han estat constants, i han portat a una
gestió, clarament deficient.
En primer lloc, els problemes, sempre tenen uns orígens, unes causes, i
aquí hem de buscar les causes de la precarietat de la Sanitat pública, en les
retallades que el govern Mas, va aplicar al principi de l’anterior crisis,
passant per davant de la resta d’institucions de l’Estat. Retallades fortes,
com per causar desequilibris importants, en tots els nivells de la Sanitat,
fins el punt de perdre milers de professionals que varen anar a buscar millors
condicions, en altres territoris de l’Estat, o a l’estranger. Segons informes
dels anys 2015 i 2018, a dia d’avui, falten 11.000 professionals, entre metges
i infermeres, per a tenir les plantilles, degudament cobertes.
En segon lloc, la manca d’austeritat, i el mal funcionament de
l’administració de la Generalitat, ens ha portat a un deute de vuitanta-mil
milions d’euros, equivalent a que cada català tingui un deute de deu mil
quatre-cents euros. Aquesta llosa, suposa la pèrdua de capacitat creditícia,
per a fer front a despeses immediates i essencials. La dependència de l’Estat,
és total i absoluta. No per culpa de l’Estat, sinó per mala gestió pròpia.
En tercer lloc, en aquesta crisis, s’ha fet palesa la manca de lideratge
polític, traduït en una constant victimització , respecte les decisions del
govern central. Ara, era el moment de plantar cara, i demostrar bona gestió,
eficiència, immediatesa. Un govern, demostra la seva vàlua, quan davant de
grans reptes, els sap encarar i resoldre. No serveix de res, queixar-se,
lamentar-se i culpar els altres, de les deficiències pròpies.
La prova del 9, d’aquesta crisis, és que el govern català, no ha estat a
l’alçada de les circumstàncies, i a cada pas, ha hagut de criticar el govern
central, en comptes de situar-se al seu costat i fer front, en perfecte
coordinació i cooperació, a les dificultats de lluitar contra la pandèmia. No
serveix de res la crítica, i encara menys, posar pals a les rodes, a l’oferta
d’ajuda i cooperació del govern central. Al contrari, és totalment rebutjable,
en la situació en que ens trobem tots plegats. D’aquí que el govern català, i
amb ell els partits independentistes, hagin perdut la gran ocasió de demostrar
agilitat, bona gestió i perfecte sintonia per encarar la resolució dels
problemes, causats per la pandèmia. En
comptes d’això, hem vist enfrontaments i desencontres constants, entre uns i
altres, amb un president perdut, en
batalletes inútils. En definitiva, no han passat la prova del 9.
# posted by joan roma cunill @ 10:49 PM 
