Wednesday, April 29, 2020
DOBLE CRISIS - art. Endavant Digital
DOBLE CRISIS
S’està complint, al peu de la lletra, el principi de la Llei de Murphy,
segons la qual, tot el que pot empitjorar, acabarà passant.
Ho dic, en base, a la situació actual de la pandèmia, amb l’afegit de no
disposar el govern central, d’una majoria absoluta que li permeti maniobrar,
amb plena llibertat. Per contra, es troba sotmès a un desgast, per part de la
oposició, representada tant pel PP com per Vox, amb la complicitat indirecta
dels independentistes catalans, i d’una part dels presidents d’autonomies, que oscil·len
d’una banda a l’altra, segons el dia i el tema a tractar.
El resultat, és una incertesa profunda, respecte els necessaris acords que
la pandèmia obliga a prendre. Es insòlita la falta de “visió d’Estat “ per part
del PP, perquè se situa en una posició molt semblant a la de Vox. Està contra
tots i contra tot. Fins i tot en temes, que haurien de sortir de la batalla
política perquè tenen una necessitat evident. Parlo del pacte per desencallar
la Justícia i aconseguir que no col·lapsi. Doncs, tampoc en un tema tant
rellevant, estan disposats a col·laborar.
Per part dels independentistes, la falta de “visió d’Estat”, la porten en
el ADN, fins i tot ara, en plena pandèmia. A l’igual que la guerra entre ells,
que arriba a extrems mai imaginats. El seu comportament és propi d’un
infantilisme, pujat de to, per intentar competir per veure qui la diu més
grossa. De fet, la seva estratègia, es basa, en anar contra tot el que decideix
el govern central. Es igual el tema que es tracti. Si no és per una cosa , és
per la contrària, i ja està.
Estem, doncs, en un difícil joc d’equilibris, molt complicat de gestionar.
I tanmateix, puc afirmar que la gestió de la crisis, s’està portant,
raonablement bé, malgrat els alts i baixos que una pandèmia com la que vivim,
obliga a seguir.
Segur que tots rebem per diferents vies, tota mena d’informes, documents,
previsions, propostes...de tècnics i científics de diferents àmbits i sectors.
Son molt pocs, els qui pontifiquen, i es permeten donar lliçons als altres. En
tenim un, aquí, a casa nostra que trenca la tendència, en una carrera de
despropòsits que produeix vergonya aliena, però té la gràcia del president, i
va perdent el temps, contradient a tort i a dret, a tothom. Però vaja, parlant
de la gent seria, no veig cap informe concloent, com per marcar un guió fix.
Es normal, doncs, en aquestes circumstàncies, la prudència del govern
central, i la precarietat de les mesures, a l’espera de que la realitat les
confirmi. Qui cregui, que és hora, de prendre decisions, en fred, sense embuts,
sense comptar amb els qui més saben, va molt errat. Això no seria propi d’un
polític, sinó d’un insensat. I en tenim un bon nombre, a Catalunya i en el
conjunt d’Espanya, com per afegir-n’hi algun altre.
Hem de ser conscients de les dificultats de gestionar aquesta doble crisis,
i ser equilibrats en les crítiques, perquè la incertesa és el principal
adversari. Dit això, estem en bones mans, i només cal imaginar com aniríem si
en comptes del govern actual, hi tinguéssim el PP i Vox.
# posted by joan roma cunill @ 1:11 AM 
