Joan Roma

SORT DEL 155.

No fa falta haver estat uns anys en el Parlament, per saber que tota llei, ha de contenir garanties per al seu compliment, i sancions, en el cas de ser vulnerada. Si això és cert per a lleis, normals, molt més ho ha de ser per la Llei de Lleis que és la Constitució.

Van fer bé els pares de la Constitució en estudiar, valorar i copiar alguns punts d’altres constitucions, de llarg recorregut, i molt especialment de les més innovadores i modernes. Aquest fou el cas de la Constitució alemanya, la qual va proporcionar bons models per alguns dels articles més delicats, i fou aquesta constitució, la que proporcionà la redacció de l’article 155.

Sempre i en tot lloc, cal preveure situacions impensables, però que poden arribar a passar, en casos molt singulars i extrems. Ningú podia imaginar que després de quaranta anys de lluita contra una dictadura, en una democràcia plena, podés haver-hi un moviment contrari als preceptes constitucionals, i decidís vulnerar la Carta Magna, i amb ella, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Impensable, pels autèntics demòcrates, oimés si els qui pretenien dur a terme la vulneració, pretenien imposar, a una majoria de catalans i catalanes, un sistema clarament inferior en matèria democràtica. El greu no fou, convocar un referèndum ( sense complir els preceptes universals que ha de tenir) , sinó l’aprovació d’unes Lleis de desconnexió, sense disposar de la majoria parlamentària preceptiva i vulnerant totes les normes democràtiques que els diputats havíem consensuat.

Alguns ,volen justificar totes aquestes vulneracions de la legalitat, dient que son molts els qui no els agrada la relació Catalunya – Espanya, oblidant que son molts més, els qui la sostenen i la respecten. Només faltaria que a cada moment en que una relació no agradi, es decideixi trencar amb l’estat de dret. Per aquesta via, multitud de municipis, haurien ja trencat amb el govern de la Generalitat, vist com funciona des de fa molts anys.

Precisament, l’existència de l’article 155, es va posar com a garantia que si en algun moment, algú volia vulnerar l’estat de dret, i el respecte al funcionament democràtic del país, es podés parar ,via exercici del poder constitucional de que disposa el govern central. Totes les constitucions dels països democràtics disposen d’elements de contenció, davant agressions als drets del conjunt dels ciutadans.

I és el que va fer el govern central, amb massa retard, al meu entendre, però just abans no es produïssin danys irreparables a l’estat de dret, i al conjunt de la ciutadania. Cap bàndol, no pot imposar a un altre, un canvi de sistema sinó compleix amb les normes establertes. Aquest és el principi bàsic d’una democràcia, i aquí, alguns varen creure que eren posseïdors d’un dret especial, superior, a la resta dels catalans.  Podien trencar l’estat de dret, i imposar les seves lleis, sense respectar la Constitució, que ens protegeix a tots i a totes.

Els populismes i els populistes, creuen tenir un dret superior, i considerar-se representants de tot un poble, per això consideren poder actuar , al marge de la llei. Fan una interpretació sesgada de la llei i l’adapten a les seves conveniències. I tant és el convenciment, la il·luminació o el fanatisme que fugen de la realitat i no accepten l’auto crítica. El procés no tenia cap base legal. Va fracassar i fracassarà tantes vegades algú el vulgui recuperar, perquè tindrà al davant l’estat de dret, i l’activació dels mecanismes establerts en la Constitució, per evitar sigui incomplerta. Aquesta és la salvaguarda dels demòcrates i el fre als qui diuen ser-ho, però no en respecten els seus fonaments.