Thursday, February 20, 2020
QUADRAR NÚMEROS - art. Diari de Terrassa
QUADRAR NÚMEROS
Tots els càrrecs institucionals dels governs autonòmics, i del govern
central, haurien d’haver passat pel govern d’algun ajuntament ( com més petit
millor) per aprendre a quadrar números i a gestionar amb austeritat.
De fet a França, Alemanya i alguns altres països, és molt habitual iniciar
la carrera política, a nivell municipal, per després anar pujant cap altres administracions,
mantenint, en molts casos, el càrrec de l’ajuntament. No em sembla gens
malament. Al contrari, és un bon camí per governar millor.
Perquè ho dic ? Doncs, per l’enorme quantitat de despeses “prescindibles”
que figuren en els pressupostos de la Generalitat, i del govern central. Durant
molts anys, m’ha tocat estudiar i valorar els pressupostos de la Generalitat,
partida per partida, departament per departament, i la seva distribució
territorial. Hi ha nombroses despeses que un ajuntament no se les permetria. I
si en un ajuntament no es farien, perquè s'han de fer en una administració
superior ?
Dona la sensació que retallar despeses no té especial importància. Greu
error. Precisament la feina d’un bon gestor, d’un bon administrador, és saber
augmentar els ingressos, alhora que redueix les despeses. Aquest doble efecte
té un resultat multiplicador que permet alliberar diner de llocs “inútils” per
a desplaçar-lo cap a llocs “útils i necessaris”.
Ara mateix, tenim en dansa, els pressupostos de la Generalitat, per un
import total, proper als 27.000 milions d’euros. Es una xifra enorme que pot
donar la sensació que té poques possibilitats de ser modificat, perquè moltes
de les despeses son “fixes” o inevitables. Sou dels funcionaris, despeses de
sanitat, educació, serveis socials, etc. Efectivament, el conjunt suma un
grapat de milers de milions, però si mirem en detall, cada partida, veurem
despeses que ningú s’ha atrevit a tocar, i que es repeteixen any rere any.
Moltes partides semblen intocables perquè ningú les ha estudiat de molt a
prop i amb prou valentia i coneixement com per posar-les en qüestió. Es així,
com queden “per sempre”, facilitant l’increment constant dels pressupostos en
una roda que mai para. I aquesta manera de funcionar és impròpia d’un bon
administrador.
Totes les administracions han de ser austeres. Totes. I per aconseguir-ho
s’han de qüestionar totes les partides, deixant les que son indispensables, i
anul·lant les que no ho son. Si, voleu fer aquesta prova, la podeu fer fàcilment,
en un moment en que els pressupostos estan a la vista d de tothom, entrant en
els webs dels governs municipals, autonòmics i de l’estatal.
Allà hi veureu destins de diner cap a accions que no tenen cap altre
propòsit que mantenir estructures antiquades, inútils, o molt poc eficients. Hi
ha munts de diner cap a protocol, publicitat, promoció, cursos i cursets,
entitats de difícil justificació, organismes molt poc operatius o gens
eficients, patronats de tota mena, càrrecs territorials que no tenen feines
concretes, delegacions internes o externes que ningú sap ben bé, què fan ni
perquè serveixen...
I com més gran és la institució més despeses ineficients hi trobem. Alguns
poden considerar que treure-les son “la xocolata del lloro” ( despeses sense
importància), però pels qui hem estat molts anys, retallant tonteries, sabem
que deu tonteries sumen poca cosa, però que mil tonteries, representen una
fortuna. I el diner públic ha de ser especialment ben gestionat, per poder fer
front a les prioritats i deixar de banda, els capricis. A la vista de com van
les coses, estem lluny d’una gestió austera i eficient dels recursos públics.
Aquesta ha de ser una exigència immediata, per a tots els
nivells de les administracions.
# posted by joan roma cunill @ 11:06 PM 
