Sunday, February 23, 2020
PROTESTES QUE PERJUDIQUEN A TERCERS - art. Nació Digital Solsona
PROTESTES QUE
PERJUDIQUEN A TERCERS.
Sempre, he estat
en contra de mobilitzacions i accions de protesta que no garantissin un mínim
d’èxit i coherència. Penso ara, en les grans manifestacions i talls de
carretera, contra el tancament de les mines de carbó al Berguedà o contra el
tancament de totes les colònies tèxtils, a la mateixa comarca i comarques
veïnes.
He de dir que vaig tenir poc èxit perquè els sindicats, i també la majoria
de partits i ajuntaments, consideraven que s’havia de fer alguna cosa per a
mostrar la indignació, i el que permetia sortir en els diaris i la televisió,
eren els talls a la C-1411 ( actualment la C-16 ), o l’Eix del Cardener i per
la banda de Vic, l’actual C-17.
Per a mi, castigar a tercers, sense cap culpa, sense cap relació amb la
causa, lluny d’aconseguir suport i recolzament, el que recollien eren
indignació per uns talls que no entenien. O més ben dit, entenien la
indignació, però no que ells en fossin els perjudicats.
En fi, dic aixó, a la vista de dos fets que s’estan produint en aquests
moments. Un és el tall quotidià a la Meridiana de Barcelona que ja porta 130
dies seguits, sense que el govern de la Generalitat consideri necessari
defensar els drets de la immensa majoria de ciutadans, de poder circular amb
normalitat, per una de les principals vies de Barcelona i entorn.
Un altre, és l’anunci fer per alguns membres de la plataforma o moviment
contra la proposta de convertir l’antiga central tèrmica de Cercs, en
incineradora de residus inerts, de tallar la carretera C-16, la tarda del dia 1
de març, quan multitud de vehicles tornen cap a casa.
En el cas de la Meridiana, considero un abús del dret a la manifestació
quan mig centenar o un centenar de persones, considerin que per defensar una
idea o criticar uns fets, es permetin alterar la vida de milers de persones,
sense cap altre raó que la de mostrar la seva crítica. Per aquestes mateixes
raons, qualsevol grup o grupet pot decidir, tallar les entrades i sortides a la
Plaça Sant Jaume, evitant l’accés a l’ajuntament de Barcelona i al Palau de la
Generalitat. Deixarien fer-ho, durant unes hores ? I uns dies o uns mesos ? No
hi ha proporció ni justificació per permetre una acció que vulnera el dret dels
ciutadans a la lliure circulació.
En el cas, de la proposta de tall pel dia 1 de març, no hi veig la
justificació quan hi ha una proposta que ni tant sols està en exposició
pública, ni el govern de la Generalitat ( que és qui té les competències) s’ha
manifestat a favor. Es a dir, estem davant una proposta d’una empresa privada,
en el primer moviment d’un desig o voluntat. Res fa predir les accions i
actuacions de cara el futur, que es troben en mans del govern català.
S’ha de perjudicar a milers de conductors per aquesta causa ? Trobaran els
impulsors de la protesta recolzament i simpatia envers el seu moviment ? Sincerament, crec que la reacció serà
totalment contrària, com contrària era, la que es manifestava 30 anys enrere,
en el cas del tèxtil i la mineria.
Les mobilitzacions i accions de protesta han d’estar molt ben plantejades i
encaminades a aconseguir explicar les raons, sense perjudicar a tercers, no
coneixedors del tema. Sempre, he preferit mobilitzacions i accions informatives
que no pas punitives. Les punitives solen tornar-se en contra, perquè
produeixen reaccions intempestives i agressives. I sempre s’ha d’intentar
trobar la justa mesura entre la protesta i les molèsties que poden causar. En
els dos casos, crec que no son raonables ni en la bona direcció.
# posted by joan roma cunill @ 11:52 PM 
