Thursday, February 13, 2020
PAGESOS EMPRENYATS - art. Diari de Terrassa
PAGESOS
EMPRENYATS.
Feia molt de temps que s’anava coent el malestar de pagesos i ramaders, a
l’espera del moment propici per “explotar” i dir prou, a una situació injusta ,
a nivell de preus, condicions de vida, exigències sanitàries, burocràcia
immensa, inspeccions i controls, en tot lloc i moment, legislacions
inadequades, etc.
El moment ha arribat, i tot i les diferències entre territoris, en funció
dels cultius, distribució de finques, i reglamentacions autonòmiques, a tots
els uneix la indignació per una situació que no pot durar més.
Si parleu amb algun pagès o ramader, i li demaneu el preu que li paguen pel
que produeix, veureu com en la majoria de casos, els preus estan congelats des
de fa anys, i fins i tot, en algun cas, han baixat. Per contra, les exigències
de tota mena, han anat augmentant fins extrems insostenibles.
La sanitària, és una de les més rellevants, amb canvis substancials , en
tots els seus apartats. Qualitat de l’aigua, per regar o pel consum del
bestiar, disminució dels caps de bestiar, respecte els espais que ocupen,
habilitacions d’espais per a la desinfecció i esterilització, traçabilitat de
tots els productes de consum, i després de distribució, campanyes d’inspecció i
control....i una enorme burocràcia, increïblement complexa i complicada com per
haver de tenir un membre de la família, pràcticament a dedicació complerta, per
a tenir al dia, tota la paperassa requerida.
Es evident que si a l’hora de vendre, el producte es valorés en la seva
justa mesura, tot el que abans he explicat, seria compensat. Però, no. Els
preus en origen, son injustament baixos, malgrat siguin elevats, al final de la
cadena. Son els intermediaris els que van apujant el preu, a cada pas que
donen, fins arribar al consumidor, que paga el que li demanen, sense
possibilitats de discussió en el preu final.
No cal dir que sinó es redueix la cadena, el futur de la pagesia i
ramaderia, té els dies comptats. Alguns poden pensar, que no és massa
preocupant la pèrdua d’uns quants centenars o uns pocs milers de pagesos. Res
més fals, perquè cada pagès que plega o no té relleu, deixa de vigilar i
protegir un espai determinat del país. Poc a poc, el país es va desertitzant a
nivell humà, i la natura fa el seu curs, sense cap element que la cuidi, la
equilibri, i la protegeixi.
Aquests dies, podem veure en els tots mitjans de comunicació, les queixes i
reivindicacions , arreu d’Espanya. Situacions molt diverses, amb productes i
produccions molt allunyades de les nostres, però el problema, és similar. Tenim
a Catalunya, menys de vuitanta mil pagesos – ramaderes, a dedicació complerta.
En quantitat no son molts, però la feina que fan de preservació del territori i
producció d’aliments indispensables, és immens. I més importants que seran,
vist com van les coses, arreu del món.
Si es queixen, és perquè tenen raó. Ningú pensi que ho fan per enriquir-se
o per anar contra ningú en concret. Van, a favor del país i el seu futur,
reclamant condicions dignes, per a poder continuar fent la feina, que han fet
durant tota la vida, prenent el relleu, als seus pares, avis, besavis...
I en aquest grup, hem d’afegir- hi els propietaris forestals, que alguns
poden pensar, tenen la vida assegurada, quan la realitat és una altra. Tampoc
hi ha la deguda política forestal com per garantir aprofitar els boscos, per
assegurar el seu futur.
En tota aquesta mobilització, hi ha elements positius, que poden portar a
un canvi substancial en el futur del sector. En primer lloc, el Govern central,
disposa d’un Ministre realment eficient, coneixedor del sector i amb ganes de
fer la feina que molts predecessors no s’han atrevit a dur a terme. El Ministre
Lluis Planas, és apreciat i respectat per tots els estaments , com per donar la
confiança necessària per a revertir la situació, però és evident que si en els
propers tres o quatre anys no hi ha canvis substancials, el que en diem el món
pagès o rural, no sobreviurà. I hem de ser els consumidors, els principals
interessats, en mantenir la qualitat dels productes, exigint reduir els marges
comercials dels intermediaris, per a incrementar els d’origen. Els propers
mesos, seran cabdals, per a fer-ho possible.
# posted by joan roma cunill @ 1:53 AM 
