Monday, February 17, 2020
OPOSICIÓ FEROTGE - art. Nació Digital Solsona
OPOSICIÓ FEROTGE.
En els meus 40 anys, en política activa, m’ha tocat estar molts anys a la
oposició, a nivell de diputat en el Parlament de Catalunya i en una part ,com a
conseller comarcal; en canvi ,sempre en
el govern ,durant els 12 anys de regidor i els 28 d’ alcalde de Borredà (
Berguedà ).
Precisament pel fet d’estar en el govern, en una de les administracions
bàsiques, la meva actuació a la oposició, era més matisada i prepositiva que no
pas la que duen a terme persones que no han governat mai.
Es bo haver estat a les dues bandes de l’acció de govern, perquè tant
important és la de governar com la de supervisar i controlar, l’acció de
govern. En aquesta doble acció, hi ha els fonaments de la democràcia.
Dic això, per reflexionar sobre l’acció d’oposició, en molts ajuntaments de
Catalunya i d’arreu d’Espanya, així com la que tot sovint veiem en el Parlament
de Catalunya o en el Congrés i Senat. Hi ha partits que mai arribaran a
governar, perquè tenen vocació d’oposició. No sabrien governar, perquè només
saben criticar, destruir i buscar elements de desgast i discussió, sense cap
ànim constructiu.
Només els qui hem ostentat càrrecs institucionals, sabem el desgast que
això significa pels qui governen, i la pèrdua d’esforços en va, per fer front a
debats estèrils, plens d’ignorància i mala fe. D’altra manera anirien les
institucions si hi hagués una sana i honesta competició entre govern i
oposició, sense les males arts, que alguns grups i partits utilitzin de manera
àmplia i continuada.
Fa temps vaig decidir no seguir els debats en el Parlament, per evitar
fer-me mala sang. Quan s’ha estat en la principal institució del país, en uns
temps on el respecte, el debat sincer i fonamentat, imperava, no pot suportar
la situació actual, en que son generalitzades les bronques, males arts i males
formes, en tots i cadascun dels debats.
Es parli del que es parli, no es va a presentar i convèncer l’adversari,
sinó a destrossar-lo. I ja no amb una bona oratòria, bons arguments i propostes
alternatives, sinó cridant més, i acusant a tort i a dret, sense més fonaments
que el ser d’una banda o altra de l’hemicicle.
El mateix podem veure, a vegades, fins i tot, augmentat, en el Congrés de
Diputats i en el Senat. I només faltava
l’aparició de Vox, per incrementar el grau de despropòsits, per part dels tres
partits de dretes, en una competició per veure qui la diu més alta o més
grossa, independentment del tema que es tracti. Ni tant sols, la cridòria es para, quan es
tracten temes tant delicats com la proposta de Llei per una mort digna.
Aquesta legislatura serà la de la “oposició ferotge”, sense caretes per
dissimular perquè consideren adient tot el que diuen i pensen. La ciutadania
té, i tindrà ocasió de veure la dreta més poc civilitzada de la UE, després
d’anys en que ens pensàvem que aquí no era país per aquests comportaments.
Doncs, sí. El PP , C’s i Vox, han entrat en un pols per assumir el rol
d’oposició ferotge, de tot i contra tot el que pugui semblar progressisme,
ajudes als més febles, ampliació de drets fonamentals, protecció dels drets
aconseguits, modificació de lleis envellides
o ampliació de les llibertats. I en aquesta oposició consideren que tot
s’hi val. Així, doncs, estiguem preparats per assistir a l’ús de mentides,
falsedats, males arts, faltes de respecte i tota mena d’altres artilugis, al
servei de la causa més dretana i regressiva. Tinguem-ho en compte a cada
votació a la que siguem cridats. De nosaltres depèn no deixar-los avançar, i
batallar per fer-los retrocedir.