Sunday, February 09, 2020
NO TENIM REI ? - art. Nació Digital Solsona
NO TENIM REI ?
En aquest nostre país, portem uns anys, realment curiosos. Bé, més que
curiosos, surrealistes, perquè hi ha uns determinats partits, que s’han
inventat un país, i creuen viure en un univers paral·lel, o en una altra
dimensió. M’explico.
Si anem per determinades carreteres, veurem cartells senyalitzadors,
indicant que entrem en una “república catalana”, de la qual sortim, al cap de
pocs quilòmetres, per tornar-hi entrar, un tros més enllà. No tinc cap
constatació de viure en una república, però n’hi ha que així ho creuen. Què
podem fer amb aquesta gent ? O què fem nosaltres, sinó sabem veure ,on és la
república ?
Un altre exemple. El passat dilluns, dia 3 de febrer, va tenir lloc la
solemne apertura de la Legislatura, amb discurs del Rei, a les Corts Generals,
on radica el poder de l’Estat. Uns minuts abans, uns quants partits
independentistes, varen informar que no assistirien a la cerimònia per
considerar que el Rei no els representava. Fins aquí, res a dir. Tothom és ben
lliure de creure en el que vulgui. Ara bé, aquests partits varen decidir parlar
“en nom de tots els ciutadans dels seus territoris”. I aquí sí que ja no hi estic d’acord. En
absolut.
Que Junts x Cat, la CUP i ERC, no vulguin anar a la cerimònia, francament
no preocupa a ningú. Son totalment prescindibles, però, no estic d’acord en
afirmacions, molt habituals en ells, en les quals diuen parlar “ en nom del
poble català”. Que jo sàpiga, a Catalunya hi vivim 7,6 milions d’habitants, i
els tres partits, varen obtenir 1,6 milions de vots. Estan molt, però molt lluny, de poder parlar
en nom de tots els catalans i catalanes.
Així, doncs, quan afirmen que “els catalans no tenim Rei “, que parlin
només en el seu nom, i deixin en pau a la resta, que som una gran majoria. Poso
aquest exemple, entre molts altres que es produeixen contínuament, en altres
àmbits de la política , dels esports, cultura, etc.
I, aquí és on rau, un dels grans problemes de l’independentisme. Creuen
representar-nos a tots i que poden decidir per tots. Si varen emprendre una via
unilateral, va ser perquè consideraven que era l’aspiració de tots els
catalans, i si en la consulta del 9 N, i en la del 1-O, només hi va participar
menys d’un 40 % de la ciutadania, no varen tenir cap problema per considerar
que tothom s’havia expressat, i que per tant, podien parlar en nom de tots...
Ho sento, però ja n’estem tips d’aquest abús i d’aquesta apropiació de
país, creient que tothom pensa igual, tothom vol el mateix, tothom creu en el
mateix. Per sort, ara i sempre, el país és i serà plural, i fins que no tinguin
aquesta realitat en el cap, no podran governar per a tots. Precisament, aquest
és un dels grans problemes del govern que tenim, amb un president que no és de
tots, ni pensa en tots.
Toca, doncs, anar a eleccions per a renovar la major part dels
representants institucionals, i portar-hi, persones que tinguin clara la seva
obligació de governar per a tots, respectant els ideals i creences de cadascú.
D’això, simplement, se’n diu democràcia.
# posted by joan roma cunill @ 11:48 PM 
