Wednesday, February 26, 2020
ELS PAGESOS NECESSITEN QUI ELS REPRESENTI - art. Diari de Terrassa
ELS PAGESOS
NECESSITEN QUI ELS REPRESENTI.
Massa dispersió, massa individualisme, massa rutina en el món de la
pagesia, com per aconseguir un autèntic “canvi de cicle”, en les relacions
entre els productors i els consumidors.
I, tanmateix, ha arribat el moment de plantejar canvis en profunditat, com
per garantir la seva supervivència. A vegades, les coses s’han d’espatllar
molt, com perquè la gent prengui consciència de la seva importància i exigeixi
s’escoltin les queixes i s’hi busquin solucions.
Crec que això està passant. O comença a passar. El món rural, ha dit prou,
i comença a pensar en la unió per aconseguir ser prou forts com per ser
“temuts” i escoltats. El que alguns consideraven “anècdota”, que el moviment
Teruel existe, tingui un Diputat en el Congrés de Diputats, pot haver fet
fortuna i impulsi altres moviments semblants, en altres províncies despoblades,
o exigeixi canvis substancials, en els grans partits, per incloure solucions al
despoblament.
I el despoblament té molt a veure, amb la supervivència de pagesos i
ramaders. Cada pagès perdut, suposa una o vàries finques perdudes, deixades de
conrear o de mantenir. D’una en una, les hectàrees es multipliquen fins arribar
a milers, i d’aquí a centenars de milers...en una deriva sense fi.
No ens ho podem permetre, ni el món s’ho pot permetre. El creixement
constant i descontrolat, de la població mundial, requereix aprofitar al màxim,
les possibilitats de disposar d’aliments, i si es busquen a fora, deixen de
tenir vida, els de dintre. Només, una bona proporció, entre uns i altres, pot
resoldre la problemàtica.
En un article anterior, feia referència, a la importància de sumar
esforços, per part de tot el món rural, per poder parlar amb diferents veus,
però amb un mateix objectiu, i tenir interlocutors, prou conscienciats i
preparats com per resoldre les peticions. La feina d’agrupar-se, s’està fent, i
el Ministre Lluís Planas, està preparat i està conscienciat dels objectius a
assolir. Una de les decisions ja preses, és de refusar una rebaixa de la PAC ( política agrària
comunitària) en un 14% com inicialment es proposava.
Altres actuacions s’estan duent a
terme, per a modificar les relacions contractuals, entre productors i
grans superfícies, de manera que es pagui a l’entrega del producte, i no, mesos
més tard, produint greus desequilibris financers, a tots els productors.
Però, hi ha un munt d’altres motius de queixa, com son els preus en origen
de productes tant essencials com la llet, la fruita, llegums i verdures, que
troben competència deslleial en productes semblants, vinguts de països amb
moltes menys obligacions que el nostre.
Toca, doncs, ficar-se de ple, en un àmbit que s’ha anat deixant, per a més
endavant. Sempre ha fet mandra, o ha fet por, plantar cara als grans
intermediaris i importadors. Ara, toca fer-ho, perquè ens hi va la
supervivència del món rural. Des de fa dies podem veure un gran nombre de
programes i documentals, en diferents canals de televisió, mostrant la vida en la España vaciada. Aquí també
en formem part, que ningú cregui que no tenim la Catalunya buida.
Es hora d’impulsar agrupacions pageses i ramaderes, per fer-les potents.
Tant potents com que siguin capaces de plantejar preus i condicions, a nivell
general. I és hora que el govern central marqui la pauta a seguir, i que totes
les CCAA, segueixin el mateix camí. No pot haver-hi disfuncions ni diferències
de criteris, perquè la problemàtica és diversa, però amb resultats similars a
tot l’Estat. I ja no podem anar sols, ni descoordinats. Qui marca els grans
objectius és la UE ,
i és allà on s’han de prendre mesures adients, per a aconseguir resultats
adequats. Iniciat el moviment, s’ha d’aconseguir que no pari.