Friday, February 14, 2020
CURIÓS DILEMA - art. Regió 7
CURIÓS DILEMA.
No digueu que no som un país singular, excepcional, fora de
sèrie, mai vist ni imaginat ,en cap altre latitud. Tant aviat, diuen que tenim
dos presidents, com que no en tenim cap. O que en tenim un, que no se sap ben
bé, si pot exercir el càrrec, o no....
Seguir els passos del Parlament de Catalunya i del Govern de
la Generalitat, en els darrers anys, no és a l’abast de qualsevol. Només, uns
pocs especialistes, podrien resumir, ordenar i explicitar tot el que s’ha vist
i dut a terme, o no, en aquest període de temps, que en algun moment haurem de
posar nom.
Es habitual, en la història dels pobles, posar nom a cicles
determinats, períodes d’especial importància o successos que han marcat època.
Sense cap mena de dubte, els darrers 8 anys, han estat una cadena de fets mai
vistos ni imaginats, en cap altre país democràtic del món occidental. Pertoca,
doncs, posar-li nom.
Un dels noms possibles, gens original, podria ser “els anys
del procés”, un altre adient podria ser “ els anys del seny perdut “, i perquè
no “ el període imaginari “. Tinc altres noms en el cap, però deixo que entre
tots, siguem capaços de descriure l’ època viscuda. No acabada, però sí
fracassada, en els seus objectius principals.
I dic no acabada, perquè, ara mateix, ens trobem amb un
curiós dilema. Tenim dos presidents ? No en tenim cap ? Alguns dels més il·luminats
i inflamats independentistes, reclamen la presidència del fugitiu Puigdemont, i
alhora, el president – delegat Quim Torra. Però, passa que el delegat, pot
haver perdut la presidència, quan ha perdut l’escó de diputat. Perquè, si per
ser president, s’ha de ser diputat, se suposa que quan deixes de ser diputat ,
deixes de ser president, o no ?
Doncs, uns diuen que efectivament , i altres que no ho veuen
clar. Modestament, jo crec que tenen raó els segons, i que si el president perd
el càrrec de diputat, deixa de ser president. Es una simple deducció lògica,
però com que el nostre país, ha abandonat tota lògica i tota relació amb el món
real, ja no se sap què dir ni què fer.
Jo tinc clar que si en els meus anys d’alcalde de poble
petit, m’hagués trobat en que a l’arquitecte municipal, o a l’enginyer,
veterinari o metge, els hi haguessin retirat la titulació, no hagués permès la
continuïtat en el càrrec. I menys signar i donar fe, de cap actuació municipal,
no fos cas que algú les impugnés, i els tribunals li donessin la raó.
Perquè, algú s’ha imaginat el que pot passar si algú
dictamina que el president no ho és, perquè ja no és diputat ? Això suposaria
donar per no vàlids, tots els consells executius celebrats, tots els decrets,
totes les accions i actuacions dutes a terme, des del primer dia, de la pèrdua
del càrrec... de manera que fins i tot els pressupostos es podrien considerar
viciats, d’origen i quedar invalidats.
No digueu que no som capaços d’imaginar situacions,
impensables, mai estudiades ni mai vistes, en cap altre país del món. Segur que
anys a venir, totes les Facultats de Dret del món,
dedicaran un màster, a l’estudi i valoració d’aquests anys , viscuts a
Catalunya. Ben pocs juristes, son capaços de digerir tantes novetats, tantes
accions imaginatives com les que han dut a terme, els nostres parlamentaris, i
amb ells, els consells executius de la Generalitat. I la cosa continua. Algun
dia veurem la llum final ?