Wednesday, February 12, 2020
BENESTAR ANIMAL - art. El 9 Nou
BENESTAR ANIMAL.
Portem un temps de treva dels moviments “animalistes” que pot acabar en
qualsevol moment, donant peu a noves accions de suposades protestes contra el
maltractament animal.
Es evident que s’han de prevenir i castigar totes les accions de
maltractament, sempre i quan estiguin
tipificades, en algun reglament, normativa o llei, però no aquelles, que ho son
, en base a criteris subjectius, o de moments determinats.
En aquest àmbit, com en molts altres, els costums i hàbits son canviants, i
el que ahir es considerava adient, avui, pot ser considerat inadequat. Recordo
bé molts dels debats que varem tenir els ponents de la nova Llei de Protecció
dels animals, en el Parlament de Catalunya, amb participació de tècnics en la
matèria i entitats “animalistes” del propi país o d’altres d’arreu del món.
Debats sobre la caça i les seves diverses modalitats, donaven peu a
propostes impossibles de posar en pràctica, com les d’esterilitzar porcs
senglars, alimentar determinades poblacions salvatges, amb aliments portadors
d’anticonceptius, etc.
En un despatx, o en una taula de debat, es poden fer propostes molt
innovadores i amb bones intencions, però altra cosa és posar-les en pràctica.
Poso un exemple del que es va aprovar, pensant en una bona solució que no
ha donat el resultat esperat. La llei, va prohibir el sacrifici dels animals
domèstics abandonats ( gossos i gats ) , confiats en que la major
conscienciació de la societat, facilitaria l’adopció de tots els abandonats. La
realitat ha demostrat l’error d’aquella suposició, de manera que totes les
protectores, estan col·lapsades per animals que ningú adopta. Millor dit, se
n’adopten molts, però molts menys, dels que caldria.
No sempre els desitjos es converteixen en realitat, i això s’ha de tenir
present quan es debaten determinats temes, i sobretot quan es legisla, perquè
després els problemes venen, i es fa molt complicat tirar enrere. Ara mateix,
seria convenient poder sacrificar un cert nombre d’animals, si al cap d’un o
dos anys, no son adoptats per ningú. El no fer-ho, significa una despesa enorme
i anar amuntegant animals, en instal·lacions que no els poden tenir en les
condicions a que obliga la pròpia llei...una contradicció que fins i tot podria
donar peu a denúncies i imposició de sancions. Paradoxal, però real.
Una altra paradoxa, és la deriva d’una part del moviment “animalista” cap
una “humanització “ dels animals que considero poc adient i clarament
excessiva. Una cosa és estimar i respectar els animals, i una altra, voler-los
tractar com a persones, imposant accions i actuacions, que alguns pensaran son
plausibles però que, en realitat, no ho son.
Vestir els animals, com si fossin persones, no ho considero adient. O
tenir-los a casa, en condicions , similars a les persones, lluny de ser adient,
ho considero molt poc adequat.
I si alguns critiquen les condicions d’alguns animals en granges o
explotacions ramaderes, que pensin si son ben cuidats gossos de grans
dimensions, en petits pisos de qualsevol poble o ciutat. Gossos amb una
mobilitat mínima, al cap del dia i de la setmana, o sotmesos a temperatures
totalment inadequades per la seva procedència i hàbitat natural....en
definitiva, a vegades, pensar en clau “humana”, no sempre equival a tenir els
animals, en les degudes condicions...
Segur que tots els lectors coneixeu casos de propietaris d’animals
domèstics que els tenen a casa, durant hores i més hores, amb uns curts moments
de sortida, per fer les necessitats a fora, i tot seguit, tornar a casa. S’ha
de considerar benestar, tenir grans gossos, en petits pisos ? O tenir gossos de
procedència llunyana, pèl llarg i abundant, destinat a països freds, en llocs
d’altes temperatures durant tres o quatre mesos a l’any, i la resta, sotmesos a
calefaccions infernals ?
Podria seguir amb un bon nombre d’altres factors que alguns poden
considerar de “benestar” i que contradiuen totalment l’hàbitat en el que
aquests animals serien feliços.
I, habitualment parlem de gats i gossos, però quedaríeu sorpresos de saber
que hi ha més de cinc-cents mil animals ,d’espècies i procedències, mundials,
en centenars de milers de vivendes del país.
Molts dels “animalistes” que son supervisors, controladors i activistes
vers el benestar animal, a casa dels altres, tenen a casa seva, animals en
situacions similars a les descrites més amunt. I ja no limitades a gossos i
gats, sinó a dotzenes d’altres espècies, algunes de les quals precisen de
condicions molt específiques i cares de mantenir, si es vol complir amb el seu
benestar. Quan comprem un animal, l’adoptem o el volem regalar, fem un esforç
per a reflexionar si tindrà una vida de benestar, pensant en ell, i no en
nosaltres.
# posted by joan roma cunill @ 12:07 AM 
