Joan Roma

ADÈU PROCÈS – HOLA DIÀLEG.

Hem arribat al final del procés, que no vol dir, al final de l’independentisme, moviment que pot durar anys i anys, amb vicissituds , impossibles de predir ,a dia d’avui.  Ara bé, el procés, en tant que acció dirigida a aconseguir la independència, de forma unilateral, ha culminat amb un rotund fracàs.

No podia tenir altre final, perquè es va iniciar, sense els elements essencials, per a poder reeixir. Un moviment que no compti amb una clara majoria social ( sempre superior a un seixanta o setanta per cent, de la població ), amb els dos terços de representació parlamentària, amb recolzament a nivell internacional, tant polític com econòmic, amb un context internacional favorable, i amb un acord entre les dues parts en conflicte ,com per acceptar la secessió, l’ opció no serà mai factible.

Aquí ,es va voler prescindir de tots els elements essencials, per anar directes a l’objectiu, sense passar per les etapes indispensables, enganyant a la gent, i fent creure que era viable un trencament, a les braves, embolcallant el camí amb tota mena d’ornaments, perfomances i gestos, sense cap fonamentació legal, ni suport internacional.

Si mirem enrere, veurem quanta palla es va cremar, com a foc d’encenalls, sense cap tronc que garantís la solidesa del moviment. Es va fer creure en la possibilitat d’una independència, excepcional, en un moment únic i irrepetible, sense disposar de cap dels elements que la fes possible. L’engany, fou la base essencial, de tot el moviment, creant expectatives, totalment irreals.

Els promotors no volen reconèixer l’engany, ni demanar disculpes pels greus danys causats. Creuen haver fet el que s’havia de fer, traslladant les culpes als defensors de la democràcia, basada en els preceptes continguts en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Allà ells, però , acció semblant no es consentirà mai més. Els danys han estat tant elevats i greus que no es pot consentir repetir accions com les dutes a terme, en el marc del procés.

Acabat el procés, toca refer ponts i facilitar el retorn a la normalitat. Una normalitat que passa per l’acceptació tàcita, total i continua de l’estat de dret. En definitiva, passar per un diàleg entre les dues parts en conflicte, deixant clar, d’entrada que no hi ha debat possible fora de la Constitució. Se’n poden fer lectures àmplies, innovadores i agosarades, però perd el temps qui cregui que el president del govern, pot oferir o acceptar propostes que no s’ajustin a la Carta Magna.

I si estem en l’etapa de diàleg, és perquè hi ha un govern progressista a Madrid, capaç d’acceptar el repte de replantejar les relacions Estat – Catalunya, amb ànim obert i esperit constructiu, però sense saltar-se la llei. I si alguns creuen poder doblegar el poder de l’Estat que se’n vagin oblidant perquè no ho aconseguiran mai. I sinó aprofiten la gran oportunitat de tenir un govern dialogant com ara tenim, poden caure en el contrapès d’un govern de dreta intransigent i venjativa, que obriria en canal, les relacions Estat- Catalunya, amb ferides que tardarien generacions a guarir.

Estem en un moment històric, que les dues parts, han de saber aprofitar. Si està clar que s’ha de dir “adéu al procés “, aprofitem per dir “hola al diàleg”, fent ara el que no s’ha dut a terme durant molts anys. Per voluntat pròpia i convenciment, els responsables del govern central, tenen clar que convé arribar a un acord ampli i generós amb Catalunya. Si es deixa passar aquesta oportunitat, tardarem a tenir-ne una altra, i potser la propera etapa, serà amb una relació de forces, molt diferent de l’actual. Només cal veure les reaccions, a cada pas en direcció al diàleg, per tenir clar que amb  els tres partits de dretes, res seria possible.